UNS CRITERIS LINGÜÍSTICS PER AL TIRANT LO BLANC

 
V. PRONOMS FEBLES :
  • 1. Pronoms personals
    És preferible usar la forma plena del pronom se quan aquest va davant de verb començat per les grafies s- o c- (en el cas que vaja seguida de e o i).
    Ex.: se celebra preferible a es celebra
    se sap preferible a es sap

  • 2. Pronoms adverbials hi, en
    Hi ha verbs per als quals les especificacions circumstancials són molt importants per tal com aporten un tipus d’informació que pot tindre una funció semblant a la de qualsevol altre complement. Algunes vegades aquest tipus de complementació no el realitza un nom o un adverbi, sinó una classe de paraules que equival a tot un sintagma: els pronoms adverbials en/hi.

    Podem resumir les funcions d'aquests dos pronoms tal com segueix:

    • A. EN (en, -ne, n', 'n)
      • Complement directe indefinit: quan el complement no va acompanyat per un determinant s’ha de substituir per aquest pronom.
        Ex.: Vols taronges? En vols?
        Sap fer fotos. Sap fer-ne.

        Ara bé, si el complement va acompanyat d’un quantificador, aquest es posposa al verb en la pronominalització.
        Ex.: Ha fet tres dibuixos. N'ha fet tres.
        Porta un quilo d'arròs. Porta'n un quilo.

      • Subjecte: pot substituir un subjecte posposat al verb i llavors té les mateixes característiques que el complement directe indefinit.
        Ex.: Arribaren tres ordinadors. N'arribaren tres.
        Han vingut algunes companyes. N'han vingudes algunes.

      • Complement preposicional: quan el complement va introduït per la preposició de se substitueix per en.
        Ex.: Parlaven de projectes. En parlaven.
        Entenia molt d'informàtica. N'entenia molt.

      • Complement circumstancial de lloc: si el complement indica origen o procedència i és introduït per la preposició de, se substitueix per en.
        Ex.: Ve de Lleida. En ve.
        Ha agafat llibres de la prestatgeria. N'ha agafats.

      • Complement del nom: quan modifica un nom i indica possessió o pertinença.
        Ex.: Llegirem el llibre i explicarem els dubtes del llibre. Llegirem el llibre i n’explicarem els dubtes.
        És lliure de vindre. N'és lliure.

      • Complement atributiu partitiu: quan el subjecte i l’atribut es refereixen al mateix ésser i l’atribut, a més, té un caràcter partitiu, el complement se substitueix per en.
        Ex.: Que espavilat que és! Que n'és, d'espavilat!
        Han arribat esgotades. N’han arribades.

    • B. HI (hi, -hi)
      • Complement preposicional: quan el complement preposicional va introduït per una preposició que no siga de, s’ha de substituir per hi.
        Ex.: Vol jugar a cartes. Hi vol jugar.
        No puc anar a comprar. No puc anar-hi.

      • Complement circumstancial de lloc: quan aquest indica situació o destinació i és introduït per una preposició diferent de de, utilitzem l’adverbial hi.
        Ex.: Anirem a passejar pel Segre. Hi anirem a passejar.
        Vius a Crevillent? Hi vius?

      • Complement circumstancial de manera: substitueix un adverbi o un nom introduït per qualsevol preposició que indica aquest tipus de circumstància.
        Ex.: M'ha mirat de reüll. M'hi ha mirat.
        Camina coix. Hi camina.

      • Complement predicatiu: substitueix qualsevol tipus de complement predicatiu.
        Ex.: Ha arribat esgotat. Hi ha arribat.
        Joan tornà trist. Johan hi tornà.

    • C. Usos pleonàstics dels pronoms adverbials
      Cal evitar l’aparició en una mateixa oració del pronom feble i del complement que substitueix.
      Ex.: N'hi ha aigua. Hi ha aigua/N'hi ha.
      Hi has d'anar a l'excursió. Has d'anar a l'excursió/Hi has d'anar.

 


Data del document:  11/03/1999.
 
Copyright © 1996-1999 ACV Tirant lo Blanc.