Cal tenir present que la forma femenina del possessiu seu té en la nostra llengua dues variants: seua en el dialecte occidental i seva en l’oriental. Així doncs, usarem la forma seua, característica del nostre país i de tot l’occidental.

2. Alguns mots de doble terminació
Cal recordar que hi ha uns substantius que en català tenen terminacions diferents per al masculí i per al femení.

Ex.:	pediatre-pediatra
	autodidacte-autodidacta

Excepcionalment, segons la normativa les paraules que acaben amb el sufix -ista posseeixen una terminació invariable. Així doncs, hi ha metja especialista però no metge especialiste. Aquesta solució, però, s’oposa a l’ús habitual de la parla, que fa la distinció genèrica, reconeguda ja en l’estàndard oral (Lacreu, 1990: 64). Potser fóra convenient, doncs, una revisió de la normativa que igualara, també en la llengua escrita, el tractament de tots aquests sufixos variables.