Tirant - Criteris lingüístics

UNS CRITERIS LINGÜÍSTICS PER AL TIRANT LO BLANC

I. ACCENTUACIÓ :
L'evolució fonètica del llatí vulgar cap a les llengües romàniques estava prefigurada des del llatí. Així, l'oposició de les vocals del llatí clàssic, basada en la quantitat llarga/breu, cedí pas a l'oposició del llatí vulgar vocal oberta/tancada. En el cas de la vocal tònica e l'evolució ha sigut la següent:

LLATÍ CLÀSSIC LLATÍ VULGAR CAT. ORIENTAL / CAT. OCC.
E breu E oberta e tancada
E llarga/I breu E tancada e neutra / e tancada

La e neutra de l'oriental es manté neutra en el mallorquí però passa a e oberta en la resta del dialecte oriental.

Aquesta és la raó per la qual hi ha una sèrie de paraules que en català oriental porten l'accent greu, mentre que en l'occidental el porten agut.

Ex.:	cafè	café
	anglès	anglés
	depèn	depén
	parèixer	paréixer

Recomanem l'ús de l'accentuació occidental amb les excepcions que estableix la normativa: què (i derivats) i València. Tots dos, però, s'han de pronunciar amb la e tancada.

En el cas del topònim 'València', i donat el gran valor simbòlic d'aquest, que és el nom tradicional del nostre país, creiem raonable i necessari demanar una revisió de la normativa per tal d'ajustar la grafia a la pronúncia històricament i actualment pròpia dels valencians, que és acceptada per tothom.

ÍNDEX | SEGÜENT