Introducció

La novel·la Tirant lo Blanc és una obra de la segona meitat del segle XV, pertanyent al gènere cavalleresc. L'autoria del llibre s'atribueix al cavaller valencià Joanot Martorell , tot i que habitualment hom accepta que Martí Joan de Galba, un altre cavaller valencià, també hi tingué alguna cosa a veure ; no és clar, tanmateix, quina fou al capdavall la contribució d'aquest darrer.

Tirant lo Blanc és una de les novel·les més importants, i sens dubte la més emblemàtica, de la literatura catalano-valenciana. Es tracta, a més, d'una obra força notable dins la història de la literatura universal, com ho testimonien les nombroses traduccions, a llengües ben diverses, de què ha estat objecte des del temps de la seua publicació fins als nostres dies.

En aquest punt, dues qüestions poden acudir-se al lector : en primer lloc, què fa que Tirant lo Blanc siga una obra tant remarcable ?, i en segon lloc : si és tan important, com és que la seua fama és escassa fora del domini lingüístic catalano-valencià i dels cercles romanístics internacionals ?

Comencem per la segona pregunta, la més fàcil de respondre. El fet que el Tirant pertanga a la literatura catalano-valenciana, injustament marginada i ignorada durant segles per raons del tot extraliteràries (raons de naturalesa política) li ha impedit fruir dels importants recursos de tota mena que les cultures amb suport estatal destinen a la difusió internacional dels seus clàssics, i l'ha situada sota un prejudici tan àmpliament estés com mancat de justificació, que tendia a minimitzar la importància de les obres literàries escrites en una llengua minoritzada, el català o valencià, que fins al nostre segle molts consideraven només un dialecte i no una vertadera llengua europea de cultura. Però també hi ha un factor ­almenys­ estrictament literari que ha influït en aquest relatiu oblit del Tirant : la importància que hi té la retòrica. En efecte, les tres quartes parts, aproximadament, d'aquest llarg text són ocupades per tota mena de discursos, debats i documents expressats en un estil artificiós (artitzat és el mot tècnic) que resulta feixuc i obscur per als lectors moderns ; l'estudiós del Tirant Joseph Vaeth afirma que l'obra, despullada de tota aquesta càrrega ornamental, seria hui dia considerada, ben probablement, "a masterpiece of narration and dialogue", ço és, una obra mestra de narració i de diàleg.

Quant a la primera qüestió, la que pretén d'esbrinar a què es deu o en què consisteix l'extraordinària vàlua del Tirant, deixem que siguen altres veus les que hi donen resposta :

Cervantes, que cita el Tirant dues voltes en les pàgines del Quijote, afirma que "por su estilo, es éste el mejor libro del mundo", i argumenta així el seu judici : "aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de que todos los demás libros deste género carecen" ; veiem, doncs, que el famós novel·lista castellà destaca especialment el realisme de l'obra de Martorell.

El prestigiós estudiós i escriptor castellà Dámaso Alonso ha escrit que "(...) Tirant es la mejor novela europea del siglo XV. Tirant se salta toda la novela sentimental y la caballeresca para darse la mano con la novela realista española, es decir, con la que recibirá, imitará y continuará la Europa moderna". Després de destacar la gran influència que va exercir la lectura del Tirant en Cervantes, Alonso afig : "Tirant no era aún la novela moderna, pero había en él muchos elementos, más aún, elementos esenciales, de lo que había de ser la novela moderna." Aquests elements corresponen a les "novedades increíbles" que aportava el realisme del Tirant, i que s'anticipen en diversos segles al corrent majoritari de la literatura europea : "la novela, en general, no llega hasta el siglo XIX, y en algunos casos hasta el XX, a una tal libertad y suelta despreocupación en la pintura de la realidad humana".

El crític català Joaquim Molas remarca que "el Tirant, tan complexa com incisiva, obrí un enorme compàs de possibilitats que, a través de Cervantes, havia de fecundar tota la moderna novel·la europea".

Finalment, l'escriptor peruà Mario Vargas Llosa posa el nom del cavaller valencià autor del Tirant al costat d'alguns dels més destacats novel·listes de tots els temps i de tots els països : "Martorell és el primer d'aquesta estirp de suplantadors de Déu ­Fielding, Balzac, Dickens, Flaubert, Tòlstoi, Joyce, Faulkner­ que pretenen de crear en les seues obres una 'realitat total', el més remot cas de novel·lista totpoderós, desinteressat, omniscient i ubic." Això converteix el Tirant en una de les novel·les més ambicioses de la literatura universal, el primer cas de novel·la total : "novel·la de cavalleria, fantàstica, històrica, militar, social, eròtica, psicològica ; totes aquestes coses alhora i cap d'elles exclusivament, ni més ni menys que la realitat".

Acabem aquesta introducció amb les paraules que cloen el breu discurs del capellà del Quijote sobre el Tirant : "Llevadle a casa y leedle, y veréis que es verdad cuanto dél os he dicho".


 

Cavaller Tirant lo Blanc