•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

"Fora d'escena és un grup fet per alumnes i per a alumnes. Aprenem els uns dels altres. Alguns sí hem rebut alguna formació com a actors, però ve molta gent que no, i participem tots del mateix".

Així explica Ramón Fandos, membre de Fora d'Escena, què és i com funciona aquest grup de teatre integrat en Generació Espontània, la plataforma institucional de la UPV que fomenta i recolza la realització d'activitats extracurriculars, contribuint al desenvolupament formatiu i l'adquisició de competències transversals de l'estudiant.

En paraules d'Adrián Moreno, fundador del grup, "per a entrar en Fora d'escena cal ser un pocavergonya, o tenir ganes de perdre la vergonya, millor dit. Perquè després sempre formem una pinya espectacular. És la primera regla que vam aprendre en el Taller de Teatre de la UPV, que si caus vas a tenir a tots els teus companys per a alçar-te".

Els inicis, un caos

Fora d'escena té el seu origen en 2015, segons relata el propi Adrián: "Érem dos persones del Taller de Teatre de la UPV. Portàvem bastant temps, i ens assabentarem que existia Generació Espontània. Llavors pensarem 'podríem muntar un grup de teatre', i començarem a muntar-ho, com si fóra fàcil (riu). El primer any va ser un caos total, perquè venia gent que es comprometia i, als tres mesos, desapareixia... Al principi assajàvem en el soterrani de la Casa de l'Alumne, va ser molt dur...".

No obstant açò, a poc a poc, el projecte es va consolidar i avui ja ha representat dues obres. "Primer", indica Ramón, "un guió de Woody Allen que va ser un èxit, amb actors que eixien des del públic, uns altres que cridaven des d'ell... I després, una altra escrita per Adrián, en la qual hem pogut portar tot el procés endavant, des de zero, i també ha sigut un èxit".

"Es diu Negando al destino", pren el relleu el seu creador, "i ara estem veient si aconseguim tornar a representar-la. Per a mi va ser tota una experiència. Traure d'una cosa que havia escrit jo tota una obra de teatre completa... I també per al grup de teatre. No era una cosa donada per un professor, que no fóra nostra. És a dir, al final la vaig escriure jo, però en el procés participem tots, i açò, com a grup, va ser molt intens".

Un grup variat, multifuncional i amb les portes obertes a qualsevol interessat

Quant als membres del grup, Ramón explica que és de Belles Arts i es va apuntar "perquè volia experimentar el que és el teatre. Es pot pensar que per ser de Belles Arts vas a tenir més afinitat amb aquest àmbit, però la meua experiència en el grup em diu que hi ha gent de tots els àmbits, que tots han aportat moltíssim i que qualsevol pot tenir interès i implicar-se en coses artístiques amb independència de a què es dedique".

De fet, en Fora d'escena, no solament caben actors, com indica Adrián: "Tot el que es necessita per a fer una producció teatral ho fem els alumnes, per la qual cosa, encara que la majoria de persones vénen per a ser actors, també necessitem gent que dissenye, que escriga guions, que caracteritze, que faça escenografia... Tot aqueix ventall de possibilitats, està".

"És una inversió en el teu propi desenvolupament"

"Et pot llevar temps del dia a dia, però ho fem amb molt gust. És més aviat una inversió en el teu propi desenvolupament", afirma un Ramón que reconeix que "a mi, l'aplaudiment m'ha arribat a espantar. Es pot sentir un molt a gust, depèn de la situació, però de sobte tant so, quan tu estaves en el teu personatge, en la teua situació...".

Per contra, per a Adrián, és la seua "addicció. Recorde la meua primera obreta, en la qual al final moria, i estant ací en el sòl, em van aplaudir i va ser com uff, per açò faig les coses. I aqueixes vegades que et canses... per a mi l'aplaudiment és el pagament, el reconeixement de la gent que ha vingut a passar una bona estona, i veus que ho hem aconseguit".

L'actor, naix o es fa?

Per a Adrián, en tot cas, "l'expressió artística és una cosa molt necessària. No lleva que no m'agrade la informàtica, però una cosa és l'intel·lectual i una altra és la passió sobre un escenari, que és molt bonica i molt necessària, per a qualsevol enginyer i per a qualsevol persona".

A aqueix respecte, ell creu que "l'actor naix, és una cosa intrínseca, encara que també és veritat que mai ho havia fet fins que vaig entrar en la UPV". Ramón no comparteix l'opinió del seu amic i company: "Jo pense que es fa, que aqueixa semillita la tenim tots, que qualsevol pot explorar aqueixa faceta. Pots caracteritzar-te amb qualsevol rol i donar-te aqueixes llibertats que en la vida no es donen".

De fet, en aquest sentit, Adrián assenyala que "diuen que com més diferent és el personatge a l'actor, més es gaudeix d'ell, i és veritat. És canviar de pell. Hi ha molta gent que és extremadament tímida i, arran del teatre, es torna molt més extrovertida i oberta. T'aporta una cosa genial per a la resta de la vida". Si tu també la vols, el teu lloc està, sens dubte, Fora d'escena.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu