Un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV), liderat per la investigadora de l'Institut de Conservació i Millora de l'Agrodiversitat Valenciana (COMAV) Belén Picó, treballa en un projecte PROMETEO finançat per la Generalitat Valenciana, per a obtenir noves cucurbitàcies adaptades a la producció ecològica recuperant varietats tradicionals el cultiu de les quals s'ha perdut amb el pas dels anys.
I és que cal tenir en compte que els cultius pertanyents a la família de les cucurbitàcies -com el meló de tot l'any, el meló d'Alger, la carabasseta i la carabassa- tenen, a més de gran importància econòmica, rellevància social, tant a nivell nacional com local. No en va, Espanya és el primer productor i exportador europeu, i la gran majoria de la producció d'aquestes fruites i hortalisses es realitza mitjançant sistemes convencionals de cultiu.
Demanda de productes més naturals, amb més aroma i sabor, i menys contaminants
Segons apunta Picó, hui dia hi ha una demanda generalitzada de productes més naturals, amb més aroma, més sabor i menys contaminants. En el sector de les fruites i hortalisses, aquesta demanda és ja una necessitat, que va associada no solament a la millor qualitat i menor toxicitat dels productes, sinó també al menor impacte ambiental de l'activitat agrícola que s'utilitza per a produir-los.
"Es necessiten varietats adaptades a una agricultura en la qual es reduïsca el nivell d'adobs, pesticides i l'ús d'aigua, limitant la contaminació i el desgast d'aigües i sòls", indica la investigadora del COMAV de la UPV.
Necessitat de millora de la resistència a diversos tipus d'estrès biòtic
Per tot això, en el marc de PROMETEO, l'equip de la UPV treballa en la selecció de varietats tradicionals i el desenvolupament d'altres noves adaptades a la producció ecològica. Les primeres destaquen per la seua qualitat i adaptació a diferents tipus d'estrès abiòtic (hídric, salí, associat a temperatures extremes...), encara que han de ser millorades quant a la resistència a diferents tipus d'estrès biòtic (viral, fúngic, etc.), la incidència i severitat dels quals s'està incrementant en el marc actual del canvi climàtic global.
María José Díez Niclós, directora del Banc de Germoplasma del COMAV de la UPV i experta en la biodiversitat d'aquesta família de cultius, explica que "l'abordatge interdisciplinari permetrà accelerar i fer més eficient aquesta selecció, així com aprofundir en els factors genètics que condicionen l'adaptació de les varietats tradicionals als sistemes de producció ecològica".
"D'aquesta forma", afig, "es pretén impulsar a la Comunitat Valenciana, i també a nivell nacional i internacional, la transició al cultiu ecològic d'espècies hortícoles pertanyents a la família de les cucurbitàcies".
Personal investigador del COMAV, l'IAM, l'IBMCP i la UMH
En el projecte també participen grups especialistes en diferents aspectes de la millora genètica en el cultiu in vitro i desenvolupament de portaempelts, virologia, genòmica, bioinformàtica i millora de la qualitat, pertanyents al COMAV de la UPV; així com en taxonomia i botànica, de l'Institut Agroforestal Mediterrani (IAM-UPV), i en l'estudi de barreres d'encreuament, de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt de la UPV i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
A més, tots compten amb la col·laboració del Grup de Millora Genètica de la Universitat Miguel Hernández d'Elx.
Notícies destacades