•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un nou estudi desenvolupat per Gabriel Songel, catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV), sobre el Sant Calze de la Catedral de València, vincula la relíquia amb la corona d'Aragó.

L'estudi apunta al fet que l'adorn del grial -que recobreix la copa palestina d'àgata datada arqueològicament en el segle I abans de Crist- va poder haver sigut compost, tal com ho coneixem en l'actualitat, entre el principi del segle XI i el començament del segle XII.

Songel ha assenyalat que "una anàlisi comparativa dels diferents elements del Calze i del que semblaven simples adorns de l'època medieval ha permès descobrir tot un discurs iconogràfic perfectament relacionat en el qual cap detall es deixa a l'atzar".

La transliteració de la signatura en àrab de Pere I, clau

Al juliol de l'any passat, el catedràtic i investigador de la UPV va explicar el patró que emmarcava la relíquia i com la inscripció existent en la seua base podria ser una imatge especular d'un text en hebreu. En aquest nou estudi que ara es publica, l'autor segueix mantenint aquesta possibilitat, però explica que "pot tractar-se d'un joc de transliteracions, és a dir, que es representen els signes d'un sistema d'escriptura mitjançant els signes d'un altre".

Tal com ha precisat Songel, "es dóna la circumstància que el rei aragonés Pere I signava en àrab amb una transliteració del seu nom" i aquesta pista va ser la que va portar a l'investigador a indagar sobre la dinastia navarrés-aragonesa i la iconografia que els va acompanyar durant segles, la qual cosa li va permetre descobrir "el repertori de signes de la dinastia aragonesa reflectits en el Sant Calze".

Segons l'investigador de la UPV, la sanefa del node del Sant Calze és "realment una cosa especial, ja que no és una lacería convencional ni es tracta d'un dibuix sense fi. Està formada per un vuit de dos hexàgons intercalats pel nus de Salomó expandit".

Una primera anàlisi comparativa d'aquestes formes amb altres signes generats en l'època d'aquest rei "ens porta als documents notarials, on trobem primer la signatura del rei Sanç Ramires, un document notarial de Pere I amb la signatura del notari amb un nus de Salomó, i un altre document vinculat al Bisbe Ricardo d'Osca amb una síntesi de tots dos signes".

Aquesta anàlisi "solament demostraria que aqueixos signes ja eren coneguts i usats en l'època de tots dos reis, però d'alguna forma, apunta al fet que aquests, com a patrocinadors, van voler deixar el rastre de la dinastia en la relíquia", ha explicat l'investigador.

El disseny de les branques en les monedes coincideix amb les rosteixes del Calze

Així mateix, estenent l'estudi comparatiu amb altres objectes de l'època d'aquests reis aragonesos, l'anàlisi del professor Songel repara en un signe identificador "tan determinant com les monedes que encunyaven dits monarques".

En elles, es troba el símbol de la branca, amb la vara i la creu en l'extrem. Aquesta iconografia, segons diversos autors estudiats pel catedràtic de la UPV, remet al símbol del tronc de Jesé, "vinculant al poder de la reialesa amb la divinitat i l'origen de Jesucrist, segons el salm d'Isaïes. El sorprenent és la coincidència del disseny de les corbes de les branques amb les rosteixes del Sant Calze".

En el seu estudi, Songel destaca també la presència, en la base de la copa, les seues rosteixes i el seu plançó, del tronc de Jesé, àmpliament representat en el segle XII i que es relaciona amb l'arbre genealògic de Jesucrist i la idea d'eternitat manifestada amb els vuits entrellaçats.

"Mentre, el sentit simbòlic", afig Songel, "ve donat pel salm d' Isaïes, que parla del tronc de Jesé com l'origen de Jesucrist. La forma per a representar tal simbologia es fonamenta en un altre símbol de poder conegut pel poble, com és la moneda encunyada durant els regnats aragonesos, de manera que es facilitava la relació d'imatges entre la vinguda de Jesucrist i la seua mort per a la salvació a través de l'Eucaristia".

Una composició que data d'entre els anys 1064 i 1137

Per al professor Songel, aquestes noves troballes demostren la vinculació de la dinastia navarrés-aragonesa en la definició formal i simbòlica del Sant Calze, "coincident amb la implantació del ritu romà i la vinculació amb el Vaticà com a obertura cap a l'estranger per al seu reconeixement i suport enfront del regne castellà-lleonès i els regnes taifes".

A més, les datacions creuades de les monedes, els documents notarials i les pintures investigades, indiquen que el Sant Calze "va poder haver-se compost, tal com ho coneixem en l'actualitat, entre el regnat de Sanç Ramires (1064) i els de els seus fills Pere I, Alfons I el Batallador i Ramir II el Monjo (1137)".

Aquest estudi, la recerca del qual ha sigut realitzada per Songel durant l'últim any i suposa una continuació pel que fa a l'anterior, que va veure la llum en 2016, ha sigut publicat en l'últim nombre de la revista Archivo de arte.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu