•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El personal facultatiu necessita constantment informació actualitzada, tant per al treball diari que fa a hospitals i centres de salut, com per a les labors de docència i recerca. Per això són tan importants les bases de dades biomèdiques, que inclouen referències, imatges, revistes, llibres o seminaris on es donen a conèixer diferents descobriments.

Personal investigador de la Universitat Politècnica de València, pertanyent al Laboratori de Ciència de Dades Biomèdiques (BDSLab) d'ITACA, ha desenvolupat una nova metodologia per a mesurar la variabilitat de les dades biomèdiques massives, que permet reutilitzar informació de múltiples centres de recerca clínica, millorar la gestió clínica i optimar la planificació als centres hospitalaris, entre altres avantatges. El seu treball ha sigut seleccionat com un dels més rellevants en l'àrea de les dades massives (big data) aplicades a la salut per l'Associació Internacional d'Informàtica Mèdica, que l'ha inclòs en una edició especial del seu anuari amb motiu del 50 aniversari.

El mètode dissenyat permet analitzar la qualitat de les dades biomèdiques amb la finalitat d'aprofitar al màxim els recursos existents als serveis de salut, i extraure'n així el coneixement més fidedigne i confiable, en benefici tant dels mateixos centres i pacients, com de la recerca mèdica.

Actualment, la recerca i la presa de decisions en entorns biomèdics depenen en gran mesura de les dades emmagatzemades en els sistemes d'informació. En conseqüència, una falta de qualitat en les dades pot tenir efectes directes o indirectes en la salut pública, com també en l'atenció als pacients, o obstaculitzar la reutilització de dades per a recerca, assajos clínics o polítiques sanitàries.

"El mètode que hem desenvolupat permet avaluar la qualitat de la informació biomèdica a nivell global i ajuda a assegurar-la. En aquest camp, trobem sovint problemes com la diversitat de fonts de les dades (hospitals, centres de salut, etc. de diferents comunitats), i també de polítiques d'atenció sanitàries o simplement dels models d'adquisició de dades. Caracteritzar aquesta variabilitat és fonamental per a contribuir a una millor gestió de la pràctica clínica", explica Juan M. García-Gómez, investigador principal del BDSLab d'ITACA de la UPV.

Qualitat en les històries clíniques electròniques

Segons explica el personal investigador, és necessari mesurar la variabilitat de les històries clíniques electròniques (HCE) entre les seues fonts de creació i al llarg del temps, a fi que el personal mèdic i investigador puga usar millor la informació que contenen, i així donar un millor servei als pacients.

"Quan aquestes dades presenten diferències o errors sistemàtics entre fonts o en determinats períodes de temps, generalment associats a una falta de qualitat, cal considerar si s'integren i combinen per al seu ús o si és necessari corregir-les prèviament per a assegurar la seua utilitat posterior. Disposar de la informació adequada i de qualitat de les HCE resulta imprescindible per a una correcta presa de decisions clíniques, per a optimar els recursos sanitaris i per a una adequada recerca a partir de dades de les HCE, tendència actual en la recerca clínica", apunta Carlos Sáez, investigador del grup BDSLab d'ITACA de la Universitat Politècnica de València.

Col·laboració europea

El treball desenvolupat pels investigadors i investigadores de la UPV els ha obert les portes a una col·laboració amb el grup per a l'assegurament de la qualitat de la informació sanitària del projecte European Institute for Innovation through Heath Data, que pretén oferir unes mètriques i processos de millora de les dades clíniques en l'àmbit internacional. Com a resultat d'aquesta col·laboració, el personal investigador del BDSLab d'ITACA ha consensuat i proposat un estàndard europeu de qualitat de dades biomèdiques, així com les eines necessàries per a la seua avaluació.

Col·laboració a la Comunitat Valenciana

Per a validar la utilitat d'aquesta metodologia, les investigadores i investigadors de la UPV la van aplicar a l'anàlisi de la qualitat de dades del registre de mortalitat de la Comunitat Valenciana. El treball va permetre ratificar els motius del brusc canvi en les estadístiques de defuncions a partir del 2009, entre altres resultats relacionats amb la variabilitat en les distribucions estadístiques del registre.

"Vam detectar diferents factors de variabilitat: un canvi en el certificat de defunció, anomalies mensuals degudes a dades incompletes, grups de departaments de salut amb pràctiques de codificació aïllades, departaments anòmals... Aquest estudi va aportar un valuós coneixement sobre la qualitat i variabilitat del registre per a la reutilització d'aquestes dades en decisions de salut pública i recerca, com també per a millorar la qualitat dels processos d'adquisició de dades futures".

Tendència mundial

Els investigadors Juan M. García-Gómez i Carlos Sáez preveuen que la tendència mundial que s'ha generat per a avaluar la qualitat de les dades biomèdiques produirà una millora significativa ràpidament, la qual cosa repercutirà en millors resultats de recerca mèdica translacional, l'aprenentatge continu basat en casos multicèntrics en hospitals i una atenció al pacient més precisa.