•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

En els pròxims anys, la modificació genètica permetrà disposar, per exemple, de tomaques que ajuden a prevenir el càncer o cereals bàsics com l'arròs fortificats amb vitamina A, ferro i altres aportacions nutricionals beneficioses per al cos humà. A més, a l'agricultor li permetrà, entre altres avantatges, disposar de llavors més resistents a condicions climàtiques adverses com la sequera, la calor o el fred extrem.

Així ho ha assegurat José Miguel Mulet, professor de Biotecnologia de la Universitat Politècnica de València (UPV), en la conferència oferida en l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronómica i del Medi Natural (ETSEAMN-UPV) sota el títol "Transgènics: de la tecnologia al debat social".

En ella, Mulet ha fet un repàs a l'ús d'aquesta tecnologia i els resultats obtinguts des que, en 1996, s'iniciara la comercialització de cultius transgènics, així com dels beneficis que poden reportar els transgènics per a la producció agrària: "Si es generalitza i autoritza el seu ús, un dels grans beneficiats seria el xicotet i mig agricultor. I la raó és ben simple: tindran més eines disponibles al seu abast i podran triar lliurement quines llavors comprar".

La postura d'Europa, insostenible

Per a Mulet, la posició actual d'Europa respecte als transgènics és "absurda". En la seua opinió, "no pot ser que tothom els estiga emprant i ací es visca com en una espècie de Disneyland. Aquesta postura no és sostenible".

Com a exemple, l'autor d'obres com Productes naturals, quina estafa!, Transgènics sense por, La ciència en l'ombra o Medicines sense enganys, assenyala que a Europa tan sols es permet als agricultors comprar i sembrar una varietat de llavor transgènica quan "en canvi, estem important el producte de 81 varietats diferents d'aquestes llavors que vénen de Sud-amèrica, EUA o Xina, entre uns altres".

Motius històrics

Per a explicar aquesta situació, Mulet ha assenyalat motius històrics. "Bàsicament, perquè la primera empresa que va tenir transgènics llests per a eixir al mercat va ser una empresa americana, Monsanto. Per açò, es va generar cert rebuig per part de grups ecologistes i va haver-hi també inacció de les empreses de llavors i companyies relacionades amb l'agricultura i la biotecnologia, perquè no podien competir contra aquesta tecnologia. Va ser una espècie de confluència d'interessos que va donar lloc a un marc legal que ha bloquejat, fins avui, la utilització d'aquesta tecnologia", ha indicat Mulet.

Benefici per a tots

Qüestionat per si la societat està preparada per a la generalització de l'ús de transgènics, per a Mulet no hi ha dubte, principalment, pels beneficis derivats del mateix. "En general, la història ens diu que la tecnologia sempre ha produït benefici i ha ajudat a disminuir les desigualtats socials. El fet que els agricultors puguen traure més rendiment del treball o que hi haja més menjar disponible ens va a beneficiar a tots", ha apuntat el professor de la UPV.

Per a concloure, Mulet ha recordat que "portem ja 20 anys sembrant transgènics i els resultats de l'aplicació d'aquesta tecnologia estan ací. Les xifres de sembra creixen cada any i és molt evident que els transgènics són una alternativa. No hi ha més eixida. Europa ha de deixar de viure aïllada en una espècie de Disneyland".

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu