"Les universitats han d'investigar per a obtenir fonts d'energia més eficients i processos més respectuosos, i per a adaptar l'agricultura als nous temps afectats pel canvi climàtic. Per a entendre el que passarà i pal·liar els efectes. El més important, amb tot, és el paper dels governs. Les universitats poden ajudar, poden aportar solucions tècniques, econòmiques i polítiques, però són els estats els que finalment decideixen".
És el científic nord-americà Edward Rubin qui s'expressa d'aquesta manera quan li pregunten sobre el paper del món acadèmic. Rubin, portaveu del Panel Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC n'és la sigla en anglès), va obtenir el Premi Nobel el 2007, juntament amb Al Gore, "pels esforços encaminats a augmentar el coneixement sobre el canvi climàtic causat per l'home i establir les mesures necessàries per a contrarestar aquest canvi".
Avui Rubin ha estat a la Universitat Politècnica de València (UPV) per a impartir la xarrada "Climate Change Challenges and Opportunities: the Critical Role of University Research and Education", en una jornada organitzada per la Càtedra de Canvi Climàtic de la UPV, dirigida pel professor Manuel Pulido i impulsada per la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana.
Rubin: "Ja hi ha canvis evidents en quasi tot el planeta"
Per convèncer els polítics reticents amb el canvi climàtic, com ara Trump, Rubin opina que es necessiten científics i, sobretot, periodistes. "És més labor dels mitjans de comunicació que meua. És la premsa qui ha d'explicar al públic quins problemes hi ha i quines mesures es poden adoptar. Se m'ocorren, almenys, dos: com suprimir (o disminuir) les emissions de gasos d'efecte hivernacle i com adaptar-nos als canvis que ja estan passant".
"De fet, ja hi ha canvis palpables en quasi tot el planeta. Però Espanya és més vulnerable. En general, on hi havia sequera, ara n'hi ha més, i on hi havia pluja, ara està més descontrolada. Els fenòmens són més extrems. Les costes (on es concentra la població) estan més exposades. Hem vist el que ha passat al Carib amb els huracans i, a Espanya, tindrem un clima més sec i un procés de desertificació. Aquest és el futur d'aquest país si no fem res", ha postil·lat el Premi Nobel.
"Hem de començar atallant el problema de l'energia, de l'ús del petroli com a font quasi única del transport. I a Espanya ja sou experts en l'ús d'energies renovables (solar i eòlica). Només cal aprendre a dominar-les (perquè no tenim sol ni vent disponibles a tota hora) i estudiar la manera de fer-les més eficients".
Finalment, Rubin ha conclòs que "els incendis que han assolat Califòrnia, Portugal i el nord d'Espanya són també un dels efectes del canvi climàtic causat per l'home. El canvi climàtic és una força extra que ho empitjora i ho agreuja tot en gran manera. No pensem en el canvi climàtic com a causa de guerres i canvis socials. Però, sí, pot estar darrere. Conflictes com el de Síria i altres crisis comencen amb sequera, falta de menjar, fugida de la població a la cerca d'un futur millor. I els sistemes socials i, fins i tot, la pau es veuen afectats".
Col·laboració Universitat i Generalitat Valenciana
En l'acte, ha participat també el secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Julià Álvaro, que ha indicat que "la Càtedra de Canvi Climàtic està demostrant que és una bona eina per establir una àmplia col·laboració entre la Universitat i la Generalitat Valenciana en el desenvolupament d'accions de formació, informació, recerca i conscienciació, i de transferència de coneixement i tecnologia en matèria de canvi climàtic".
Notícies destacades