•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un estudi liderat per la Universitat Politècnica de València (UPV) permetrà, a partir d'ara, entendre millor les bases neurològiques del dolor en pacients amb fibromialgia, una anomalia en la percepció del dolor que fa que siguen percebuts com a dolorosos estímuls que, habitualment, no ho són, i que pot ocasionar rigidesa generalitzada i sensació d'inflamació mal delimitada en mans i peus.

La recerca, en la qual han participat també l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València, la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Universitat de Granada (UGR) i la Universitat de València (UV), i en la qual ha col·laborat l'Associació Valenciana d'Afectats de Fibromialgia (AVAFI), ofereix a més les claus per a, en un futur, disposar de noves tècniques de diagnòstic d'aquesta malaltia més precises i fiables, així com de tractaments que ajuden als pacients a gestionar millor el dolor crònic. Les conclusions de l'estudi han sigut publicades en la prestigiosa revista científica PLOS ONE.

L'objectiu principal del treball era caracteritzar, en condicions de repòs, la velocitat de flux sanguini cerebral de pacients amb fibromialgia, amb la finalitat d'obtenir un millor coneixement de les relacions entre patrons específics d'activitat cerebral i la percepció del dolor d'aquests pacients.

Estudi realitzat en 30 dones d'entre 33 i 67 anys

En l'estudi van participar, de manera voluntària, 15 dones amb fibromialgia i 15 sanes, amb edats compreses entre 33 i 67 anys. Les voluntàries havien de romandre en repòs durant 5 minuts, mentre es monitorizaba la velocitat de flux sanguini en les seues artèries cerebrals mitjanes i anteriors fent ús d'una tècnica innòcua, basada en ultrasons, denominada Doppler Transcraneal.

Beatriz Rey, professora titular d'universitat del Departament d'Enginyeria Gràfica de la UPV i coordinadora de l'estudi, explica que "triem aquestes artèries perquè irriguen diferents regions cerebrals relacionades amb el dolor i es preveia que podrien observar-se diferents patrons de velocitat de flux sanguini en les mateixes en comparar entre pacients i població general".

Major complexitat en el senyal de velocitat de flux sanguini en les pacients amb fibromialgia

Durant l'estudi, els investigadors van aplicar diferents algorismes de tractament de senyal basats en anàlisi temporal, espectral, temps-freqüència i de complexitat, per a obtenir diferents paràmetres dels senyals registrats i així poder caracteritzar-los.

D'aquesta manera, la recerca aprofundeix en el coneixement de les modificacions en el funcionament del cervell generades com a conseqüència del dolor crònic i les emocions negatives que pateixen aquests pacients.

Els resultats de la mateixa demostren que, en comparació amb la població general, les pacients amb fibromialgia mostren una major complexitat en el senyal de velocitat de flux sanguini, així com una distribució diferent en la densitat espectral de potència. A més, s'han observat correlacions d'aquests paràmetres amb els nivells de dolor clínic, ansietat i depressió mesurats a través de qüestionaris.

Important per a una millor gestió del dolor crònic

Patricia Mesa, investigadora i professora de Psicobiología en la UV, assenyala que "aquest tipus de resultats són interessants per a entendre el funcionament cerebral dels pacients amb fibromialgia, així com la seua possible relació amb la simptomatologia psicològica i emocional que solen mostrar aquests pacients. A més, és especialment rellevant a l'hora de plantejar estratègies d'intervenció psicològica eficaces".

Alejandro Rodríguez, investigador del Departament d'Enginyeria Gràfica de la UPV, afig que "les alteracions observades podrien reflectir, entre altres aspectes, diferències en l'activitat vasomotora perifèrica, en la resposta nerviosa vegetativa o en l'autorregulació cerebral. Un millor coneixement de les bases cerebrals del dolor pot ajudar en un futur a dissenyar tractaments que permeten a les pacients gestionar millor el dolor crònic".

El dolor crònic afecta a un 20% de la població i té un cost superior al 3% del PIB en països desenvolupats

El dolor crònic representa un problema de salut i una càrrega socioeconòmica de gran rellevància tant a nivell individual com social. No en va, afecta a un 20% de la població i el seu cost pot arribar a superar el 3% del PIB en els països desenvolupats. Per açò, des del punt de vista científic, la comprensió de com es cronifica el dolor i com es poden revertir els seus efectes és un dels reptes científics més importants a Europa per al segle XXI.

El treball forma part del projecte BRAIN2PAIN ("Modulació de l'activitat cerebral per a alleujar el dolor: aportacions del Doppler Transcraneal"), finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu