- -
UPV
 

Canvi de paradigma

La UPV participa en una recerca internacional que demostra que alguns mamífers i ocells prefereixen consumir fruita podrida

[ 11/09/2017 ]

Un estudi desenvolupat per investigadors de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP) -centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC)-, FUNDECITRUS (Sâo Paulo), el CEABN/InBio (Universitat de Lisboa, Portugal) i l'Estació Biològica de Doñana (CSIC), ha demostrat que alguns mamífers i ocells prefereixen consumir fruita podrida -en aquest cas, taronges-, en lloc de sana.

Les seues conclusions, publicades en la revista Scientific Reports, del grup Nature, contradiu la teoria de l'ecòleg nord-americà Daniel Janzen, que afirmava exactament el contrari, és a dir, que davant un fruit infectat per fongs o bacteris i un altre sa, els frugívors -animals que s'alimenten total o parcialment de fruita- preferien els sans.


Leandro Peña, investigador del CSIC en l'IBMCP, assenyala que "aquest estudi confirma amb dades més robustes el patró dels resultats d'un treball previ basat en dades d'una sola temporada i en una única parcel·la d'estudi. Ara, hem demostrat que no és que aquests animals no vulguen fruita podrida, sinó que els agrada molt més que la sana".


Proves a València i Sao Paulo


Els investigadors han dut a terme diferents assajos durant tres campanyes en dos ambients totalment diferents, un mediterrani -en parcel·les experimentals de l'Institut Valencià de Recerques Agràries (IVIA, Montcada)- i un altre tropical -en l'Estat de Sao Paulo (Brasil)-.


En tots dos casos, es va utilitzar com a fruita model la taronja, infectant la meitat d'elles amb Penicillum digitatum (també denominat fong verd) i deixant intacta l'altra meitat, que actuava com a grup de control.


Oferta alternativa sota les copes dels arbres simulant la caiguda natural de la taronja


Josep Enric Peris, investigador de l'IBMCP en la UPV, explica el procés: "Muntem diferents punts d'oferiment, distribuïts aleatòriament en parcel·les de tarongers sota la copa de l'arbre, simulant la caiguda natural de les taronges. Així, en cadascuna d'elles, s'oferien taronges sanes i infectades disposades alternament. Les proves duraven entre 7 i 10 dies, en els quals registrarem el comportament dels animals mitjançant càmeres fotogràfiques, en el cas de Brasil, amb visió nocturna".


D'aqueixa observació, van concloure que els animals que més s'acostaven a la fruita infectada van ser el senglar (Sus scrofa) i la paca comuna (Cuniculus paca) -rosegador-, en el cas de l'ambient tropical, i el conill (Oryctolagus cuniculus), en el mediterrani.


La infecció per fong verd facilita la superació de la doble barrera de la fruita


Peris, que indica que la fruita té dues barreres, una física (la pell) i una altra química (el limonè), afirma que l'estudi ha demostrat que la infecció de la taronja pel fong verd (P. digitatum) dispara les emissions d'èsters i alcohols, a més d'ablanir la pell de les taronges facilitant l'accés a la polpa a ocells i mamífers de xicotetes dimensions. "L'emissió d'aquests compostos orgànics volàtils sembla atraure als frugívors vertebrats, que prefereixen consumir taronges infectades abans que taronges sanes", apunta.


Els investigadors, que van desenvolupar anàlisis de qualitat tant de la fruita sana com de la infectada (pH, ºBRIX, acidesa i duresa de la pell), van avaluar també l'emissió dels compostos orgànics volàtils, identificant 55 compostos diferents en les taronges sanes i 89 en les infectades. En les taronges infectades, abundaven èsters i alcohols (etanol, principalment).


Afavoreixen la colonització de nous hábitats


Així mateix, la recerca indica que els fongs semblen reforçar les interaccions positives que mantenen moltes plantes de fruits carnosos amb alguns vertebrats (aus i mamífers, principalment) que, després d'ingerir els fruits i les seues llavors, alliberen aquestes últimes lluny de les "plantes mare", permetent d'aquesta manera l'expansió de les poblacions de plantes i la colonització de nous hàbitats.


José M. Fedriani, investigador del CEABN/InBio (Portugal), afirma que, "durant dècades, s'ha mantingut que les plantes amb fruits carnosos s'enfronten al conflicte evolutiu de, d'una banda, atraure a aus i mamífers perquè dispersen les seues llavors i, per una altra, evitar l'atracció de microorganismes suposadament patògens. En aquest estudi vam demostrar que, almenys en molts casos, no existeix tal conflicte, atès que fongs i altres microorganismes no són patògens, sinó que, en augmentar la ingestió de fruits i llavors per part d'aus i mamífers, reforcen la interacció entre plantes i els seus dispersors de llavors".


Per tant, aquest treball té també importants repercussions en l'estudi de la naturalització de moltes espècies conreades i invasores en mostrar, per exemple, que els fongs podrien estar facilitant l'expansió d'alguns cítrics domèstics (Citrus sinensis) en boscos tropicals de Brasil i Argentina.


Notícies destacades


Pel seu estudi sobre aïllament acústic Pel seu estudi sobre aïllament acústic
Manuel Jesús Parrilla, doblement titulat per la UPV, guanya el XV Premi Andrés Lara per a Joves Investigadors 2017
Enginyeria de competició Enginyeria de competició
MOTOR-UPV, integrada per alumnes de Generació Espontània, campiona d'Espanya de velocitat en la categoria SSP300
Premis Goya 2018 Premis Goya 2018
Dos dels deu curts d'animació preseleccionats, 'The Neverending Wall' i 'Impromptu', produïts per la UPV
MiFID II MiFID II
La UPV, entre les sis úniques entitats espanyoles habilitades per la CMNV per a acreditar personal financer a partir del pròxim gener
Art total Art total
Cristina De Middel, llicenciada en Belles Arts per la UPV, Premi Nacional de Fotografia 2017
Quatre en ratlla! Quatre en ratlla!
Els professors de la UPV Camilla Mileto i Fernando Vegas, premiats a València, Brussel·les, Ottawa i Nova York
CoverWallet CoverWallet
Foundation Capital, que va apostar per Netflix, inverteix 15,7 milions en una empresa emergent de l'enginyer UPV Iñaki Berenguer
Avions en els quals no se sent el motor Avions en els quals no se sent el motor
Un nou sistema de control acústic distribuït permet crear zones de confort auditiu independents



EMAS upv