•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

La Universitat Politècnica de València (UPV) és la universitat espanyola amb major nombre d'acreditacions internacionals, i l'única que posseeix tres segells d'excel·lència global: EUR-ACE, EuroINF i ABET. Tots els graus d'enginyeria de la UPV que reuneixen l'antiguitat mínima necessària per a ser valorats tenen, com a mínim, un d'aquests tres reconeixements.

Els primers segells ABET es van aconseguir el 2012 i, des de llavors, s'hi han anat sumant més avals, en aquest cas d'EUR-ACE i EURO-INF. Tan solament queden per acreditar dues titulacions de grau en la Branca d'Enginyeria i Arquitectura (el Grau en Enginyeria de l'Energia i el Grau en Enginyeria Biomèdica), que encara no han pogut entrar en els processos a causa de la seua joventut.

Aquestes acreditacions impliquen que els estudis en qüestió compleixen àmpliament el que exigeix la professió de l'enginyeria, independentment del context concret de cada país, i suposa un aval importantíssim per a l'excel·lència acadèmica de la UPV. Aporten prestigi a la institució; ajuden a engegar més programes de doble titulació i són un al·licient per a atraure els millors estudiants nacionals i també estrangers.

Beneficien la inserció laboral dels alumnes i milloren el prestigi de la UPV

Aquests reconeixements beneficien els titulats, que es troben d'aquesta manera millor posicionats de cara a la seua inserció en el mercat laboral nacional o internacional. De fet, els segells són com passaports internacionals, que garanteixen que els candidats posseeixen els coneixements i les competències que regeixen les normes internacionals. S'inclouen en el suplement al títol de cada alumne i obrin les portes al món acadèmic i al mercat laboral mundial, perquè són reconeixements àmpliament acceptats per ocupadors i autoritats competents més enllà de les nostres fronteres.

Els experts opinen

Els processos d'acreditació que emprenen les universitats són tremendament exigents, d'anàlisi profunda i detallada, molt ardus per als professors, el personal de l'administració i serveis -que prepara tota la documentació- i fins i tot per als alumnes. En aquests, intervenen experts nacionals i internacionals, membres dels col·legis professionals i tècnics de les diferents agències. Una de les especialistes que ha treballat en les sessions és Lueny Morell, assessora d'universitats per a la millora de l'ensenyament superior que recentment ha col·laborat en la creació d'una nova universitat a Silicon Valley.

"Al món hi ha aproximadament un milió de multinacionals", explica Morell. "És d'esperar que centenars o milers de titulats acaben treballant en alguna. Un segell d'aquest tipus garanteix una formació de qualitat, seguint uns estàndards internacionals establits en estreta col·laboració amb la professió. Per això moltes grans companyies ho exigeixen com a requisit a l'hora de reclutar personal. És el cas de Hewlett Packard (HP), en el departament d'R+D del qual, l'HP Lab de Palo Alto, vaig treballar durant 12 anys".

En una jornada sobre el tema, Morell va insistir que "el món d'avui és VICA: volàtil, incert, complex i ambigu. I les universitats no es poden conformar a ensenyar els alumnes. Al contrari, s'han d'assegurar que els titulats aprenen a moure's amb fluïdesa en aquest difícil entorn. Per això també les acreditacions són bones, perquè posen l'èmfasi en allò que l'alumne aprèn, no en allò que la universitat ensenya".

Funció protectora per als alumnes

Guy Haug, considerat un dels pares de l'espai europeu d'educació superior (EEES), defensa que "les acreditacions compleixen una funció protectora dels alumnes. Els ajuden a triar, a partir de criteris objectius, les millors titulacions i, una vegada graduats, els proporciona un 'distintiu europeu' com a professionals, un reconeixement que accepten les autoritats competents i els ocupadors més enllà de les fronteres. Per això, haurien de ser també una alta prioritat per a la Unió Europea".