•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

En l'actualitat, els estudis sobre els beneficis de prendre el sol en dosis moderades es combinen amb els que confirmen els riscos que comporta fer-ho en excés.

Així, encara que la radiació solar ultraviolada (UV) intervé en el desenvolupament d'eritemes solars i càncers i en l'envelliment de la pell, també redueix la pressió arterial, sintetitza la vitamina D i millora el tractament de diverses patologies.

Un alt percentatge de població espanyola pateix insuficiència de vitamina D

Per aquest motiu, el Grup de Recerca en Radiació Solar de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha analitzat el temps d'exposició al sol que cal per a obtenir les dosis recomanades de vitamina D sense que això danye la salut. Els resultats del treball s'han publicat en la revista Science of the Total Environment.

María Antonia Serrano, científica de la UPV i autora principal de la recerca, explica a l'Agència Sinc que, "a Espanya, malgrat ser un país amb moltes hores de sol, diferents articles han reportat un alt percentatge de deficiència de vitamina D entre diversos estrats de la població".

La insuficiència de vitamina D s'associa amb un major risc de patir diverses malalties en l'edat adulta i, tenint en compte que ben pocs aliments contenen aquesta vitamina, la síntesi a la pell a partir de l'exposició solar n'és la principal font natural.

Al juliol, un individu amb un tipus de pell III no ha d'exposar-se al sol més de 29 minuts a València

A l'hora de realitzar la seua recerca, Serrano i els seus companys van estimar el temps que cal per a obtenir les dosis recomanades -una ingesta diària de 1000 UI (unitats internacionals) de vitamina D- en una zona com la ciutat de València, que rep una gran dosi de radiació UV durant tot l'any.

El treball va analitzar la irradiància solar ultraviolada (UVER) al voltant del migdia (entre les 12.30 i les 13.30 h) durant quatre mesos de l'any (un de cada estació) des del 2003 fins al 2010. A partir d'aquestes xifres, es va calcular el temps que cal per a produir eritemes (enrogiment de la pell causat per cremades).

Les dades obtingudes subratllen que, al juliol, un individu amb un tipus de pell III -la usual en la població espanyola- no ha d'estar més de 29 minuts sota el sol si vol evitar-ho. No obstant això, al gener, el mateix individu pot romandre al sol durant 150 minuts.

Temps mínim d'exposició necessària per a obtenir la dosi diària recomanada de vitamina D segons el mes

De la mateixa forma, es va calcular el temps mínim d'exposició que cal per a obtenir la dosi diària recomanada de vitamina D. "El problema pot aparèixer a l'hivern, a causa dels baixos nivells de radiació UV i al fet que la gent cobreix la major part del cos", afig la investigadora de la UPV.

En aquest sentit es va comprovar que, al voltant del migdia al gener, amb un 10% d'exposició corporal, es necessiten al voltant de 130 minuts per a obtenir la dosi diària recomanada de vitamina D.

Com aquest temps és menor que el que produiria eritema, no hi ha risc de cremades solars. En canvi, a l'abril i juliol, amb un 25% d'exposició corporal serien suficients uns 10 minuts per a adquirir la vitamina. A l'octubre, per exemple, caldrien uns 30 minuts.

L'època de l'any, el clima, el temps i el moment d'exposició, el percentatge de pell al sol i el tipus d'aquesta, principals variables a tenir en compte

"Aquests càlculs es van fer per al tipus de pell III, però si fora una pell més clara o més fosca, les xifres canviarien", apunta Serrano. "També cal tenir en compte que hem considerat un percentatge de cos exposat que és l'habitual per a la temporada. Si aquest fora major, el temps d'exposició es reduiria".

Igualment, el temps que cal per a produir eritema s'ha calculat per a dies mitjans. "Ha de prendre's amb precaució. Per als dies extrems, els temps d'exposició permissibles serien molt més curts", subratlla.

La dificultat de mantenir la vitamina D a l'hivern

Contra el que es podria pensar, els resultats de la recerca demostren que, encara que en països com Espanya hi hauria prou radiació, és difícil aconseguir les dosis recomanades de vitamina D a l'hivern (del novembre al febrer) en una latitud mitjana nord, ja que el temps necessari d'exposició resulta elevat (130 minuts).

En aquests mesos, amb un 10% d'exposició corporal, durant el migdia solar es necessitarien dues hores d'exposició per a obtenir una dosi òptima de vitamina D -a les 10 h es requeririen, aproximadament, 9,7 hores, i a les 16 h, unes 5,7.

A la primavera i l'estiu, n'hi ha prou amb 10 minuts d'exposició solar al voltant de les 13 hores

Per contra, en les hores centrals dels dies de primavera i estiu, amb un 25% d'exposició corporal, uns 10 minuts d'exposició solar al voltant de les 13 h, i uns 20 minuts des de les 15 fins a les 17 h serien suficients per a satisfer les necessitats diàries de vitamina D.

"A més", afig Serrano, "la radiació rebuda depèn de la postura, la forma del cos i la roba. També s'ha de tenir en compte que totes les àrees de la pell del cos no sintetitzen vitamina D amb la mateixa eficiència".

L'edat, un altre factor rellevant

L'edat dels individus també té un paper important en la síntesi de vitamina D a partir de la radiació UV, ja que, amb els anys, es produeix una disminució de la capacitat de produir vitamina D; els adults de mitjana edat en tenen un 66% de potencial en comparació dels xiquets.

"Aquests resultats", conclou la investigadora de la UPV, "poden ajudar a l'adopció de mesures apropiades per a compensar la possible deficiència, com ara informar el col·lectiu mèdic sobre la conveniència d'augmentar la ingesta de vitamina D a través de la dieta o suplements, entre altres actuacions."

Notícia UPV TV
Descarrega arxiu