Un equip d'investigadors pertanyents a l'Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia de la Universitat Politècnica de València (iTEAM-UPV) ha dissenyat, fabricat i avaluat un avançat dispositiu que contribuirà, entre altres aplicacions, a garantir el rendiment i les prestacions de les comunicacions 5G i l'internet de les coses.
Basat en la fibra òptica multinucli, el nou dispositiu permet processar el senyal al mateix temps que el distribueix a través de la xarxa, la qual cosa incideix en últim terme en un augment tant de la velocitat com de l'eficiència energètica de les comunicacions. El treball ha sigut publicat per la prestigiosa revista Scientific Reports, del Nature Publishing Group.
Capaç de generar una línia de retard òptica ad hoc
Segons explica Ivana Gasulla, investigadora de l'iTEAM de la UPV, l'equip ideat des dels laboratoris de recerca fotònica de l'Institut (Photonics Research Labs) és capaç de generar una línia de retard òptica -component essencial a l'hora d'implementar un processament avançat sobre els senyals de radiofreqüència- ad hoc.
"Es tracta d'una línia de retard sintonitzable i versàtil", afirma Gasulla, "que permetrà un processament avançat dels senyals al mateix temps que es propaguen per la fibra òptica, i que possibilitarà, entre altres coses, una millora de la qualitat del senyal enfront del soroll, la selecció de determinats canals freqüencials i la realització d'antenes reconfigurables per a obtenir una millor eficiència de la xarxa de comunicacions".
Per a l'escenari 5G, seran necessàries antenes més intel·ligents, xicotetes, funcionals i que operen en freqüències més altes
Quant a la seua aplicació per a les comunicacions 5G, Salvador Sales (iTEAM-UPV) indica que, de cara a aquest nou escenari, seran necessàries antenes més intel·ligents, de grandària més reduïda, que tinguen més funcionalitats i que operen en freqüències més altes.
"El nostre dispositiu és un equip pioner", destaca Sales. "Amb el processament òptic que ofereix, podrem respondre als nous requeriments exigits per la cinquena generació de les comunicacions mòbils. I és que s'ha de tenir en compte que, per a aplicacions 5G, a més d'elements de transmissió, es necessiten uns altres de processament del senyal".
"Així doncs", afig Sales, "tenir els dispositius de processament integrats en la mateixa fibra proporciona els avantatges inherents a aquesta. És a dir, genera pèrdues menors i permet disposar tant d'un major ample de banda com d'una grandària menor. Això últim, a més, acrescut pel fet d'aconseguir un processament en paral·lel i molt compacte gràcies a la fibra multinucli". No en va, el sistema de fabricació és capaç de crear cavitats de diversos centímetres, amb precisió nanomètrica, en cadascun dels nuclis individuals que conformen la fibra multinucli.
Amb importants aplicacions també en enginyeria civil i aeroespacial
Al marge de la seua aplicació en l'àmbit de les comunicacions 5G, la tecnologia desenvolupada pels investigadors i investigadores de la UPV és també d'especial utilitat en àrees com l'enginyeria civil i l'aeroespacial. Concretament, en el monitoratge i l'avaluació d'estructures com ponts o túnels, així com en el monitoratge de l'estat del fuselatge d'aeronaus i satèl·lits, i fins i tot, en el rendiment dels motors.
"Quan hi ha algun fenomen anòmal", apunta Sales, "aquest es transfereix a la fibra multinucli que es troba embeguda en l'estructura, de manera que els senyals que passen a través d'aquesta es modifiquen. Analitzant els que arriben al receptor, es pot esbrinar en temps real el que passa en cada punt de l'estructura que s'està monitoritzant".
L'iTEAM de la UPV, un laboratori de referència a Europa
El dispositiu ha sigut fabricat als laboratoris del mateix iTEAM de la UPV, per David Barrera i Javier Hervás, a més dels ja citats Ivana Gasulla i Salvador Sales, gràcies a l'equipament que l'Institut ha estat desenvolupant al llarg dels últims 15 anys, i que ha convertit l'iTEAM de la UPV en un laboratori de referència a nivell europeu en la fabricació de cavitats en tot tipus de fibres òptiques.
Notícies destacades