•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d'investigadors pertanyents a l'àrea de Química i Microbiologia de l'Aigua de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (IEAMA-UPV) ha desenvolupat un protocol de detecció simultània de tres espècies patògenes de Legionel·la spp (L. pneumophila, L. micdadei i L. longbeachae) que permet localitzar el focus de la infecció en només vuit hores.

El desenvolupament d'aquest nou protocol és el resultat d'un projecte de fi de carrera dirigit pels investigadors Yolanda Moreno Trigos i Jorge García Hernández, i la innovació que aporta radica en l'ús d'un sistema de detecció enzimàtic mitjançant una PCR múltiple (reacció en cadena de la polimerasa) acoblada a un pretractament amb PMA (propidi de monoazida) que en determina la seua viabilitat en un breu espai de temps, "per la qual cosa no cal que cresca el bacteri en un medi sintètic de laboratori per a identificar-lo després, com es fa amb el mètode tradicional", indica Moreno.

El tractament previ amb PMA permet descartar l'ADN de cèl·lules mortes

El projecte naix, inicialment, d'un estudi realitzat per un grup d'investigadors japonesos que pretenien localitzar simultàniament quatre espècies de legionel·la. No obstant això, els científics de l'IEAMA-UPV, després de comprovar la no-viabilitat d'aquesta opció, van portar a terme l'experimentació amb tres espècies. A més, van incorporar el tractament amb PMA i una PCR múltiple que ha sigut clau per a l'èxit del projecte.

"Nosaltres", explica Moreno, "concentrem la mostra, trenquem el bacteri per extraure'n l'ADN i després identifiquem les diferents espècies de legionel·la mitjançant PCR múltiple. El tractament previ amb PMA ens permet descartar l'ADN de les cèl·lules mortes, per la qual cosa només considerem les cèl·lules viables, la qual cosa és una altra de les grans diferències respecte al mètode de cultiu, ja que en una mostra ambiental pots tenir cèl·lules viables no cultivables."

El procediment més estès en l'actualitat tarda 14 dies a generar resultats

Aquesta tècnica pionera contrasta amb el procediment més estès de detecció, que es porta a terme a través de mètodes culturals i tarda catorze dies a generar resultats. Amb aquest sistema, segons apunten des de l'IEAMA-UPV, no es poden detectar els bacteris viables no cultivables, i hi ha moltes dificultats d'aïllament en mostres molt contaminades.

"Aquest avanç permetrà localitzar simultàniament les tres espècies de legionel·la més importants. Entre aquestes es troba la L. pneumophila, que és la que més sovint s'aïlla en l'home, ja que es troba present en el 90% dels casos i es manifesta a través de la infecció pulmonar o malaltia del legionari i la febre de Pontiac", destaca Moreno.

La primera es caracteritza per ser la forma més severa de contagi amb pneumònia, febre alta, esgarrifances i tos seca, mentre que la segona és menys greu i està associada a dolors musculars i símptomes gripals.