Un equip d'investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia del Formigó de la Universitat Politècnica de València (ICITECF-UPV) i la Universidade Estadual Paulista UNESP (São Paulo, Brasil) han obtingut, a escala de laboratori, un nou tipus de formigó de cost més reduït i menys contaminant que els usats actualment.
La clau de la millora resideix en la incorporació de cendres procedents dels residus del cultiu de la canya de sucre com a element substitutiu del ciment pòrtland. Els resultats d'aquest treball han sigut publicats en la revista Construction and Building Materials (materials de construcció i edificació), i formen part de la tesi de màster de l'alumne brasiler João Cláudio Bassan de Moraes, dirigida pel professor Mauro Tashima, doctor per la UPV i, en l'actualitat, professor de la UNESP.
Resultats preliminars molt positius
Segons apunta Jordi Payá, investigador de l'ICITECF de la UPV, "a Brasil es recol·lecten anualment al voltant de 650 milions de tones de canya de sucre. D'aquesta quantitat, entre un 15 i un 20% del pes correspon a palla de canya, que es queda al camp".
"Una vegada la recol·lectora pela la canya", prossegueix, "el sobrant passa a ser considerat residu, i es converteix en el material de partida amb el qual estem treballant i obtenint uns resultats preliminars molt positius".
30% de reducció del ciment
D'aquesta manera, fins avui, els investigadors espanyols i brasilers han aconseguit obtenir formigó amb un 30% menys de ciment, després de substituir aquest per la cendra obtinguda de la combustió de la palla de la canya de sucre.
"El ciment és el component més car i més contaminant del formigó", destaca Payá, "per la qual cosa els beneficis d'aquesta innovació són tant econòmics com mediambientals. A més, donaríem eixida a un subproducte actualment inutilitzat".
Nou sistema específic de crema de residus
Per a la crema dels residus, els investigadors de la UPV i la Universidade Estadual Paulista han dissenyat un sistema específic d'autocombustió, en el qual s'introdueixen aquests sota unes condicions especials.
"D'aquest procés", apunta Payá, "s'obtenen unes cendres que destaquen per la capacitat reactiva amb el ciment, característica molt important perquè el comportament mecànic del formigó -la seua resistència a la compressió- siga l'adequat".
L'anàlisi microestructural, principal labor desenvolupada pels investigadors de la UPV
El treball desenvolupat en l'estudi pels investigadors de la UPV s'ha centrat fonamentalment en l'anàlisi microestructural. "Des dels nostres laboratoris", explica Payá, "hem analitzat tant els compostos químics de la cendra com els produïts en la reacció amb el ciment, per a determinar el seu comportament en el producte final". No obstant això, encara queda pendent l'estudi de determinats aspectes relacionats amb la durabilitat dels formigons en massa i els formigons armats.
Al mateix temps que segueixen perfilant el present treball, l'equip d'investigadors de l'ICITECF de la UPV estudia també l'ús d'altres residus agrícoles com a element substitutiu del ciment, entre els quals es troba, per exemple, la fulla de bambú.
Notícies destacades