•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Investigadors de la Universitat Politècnica de València han desenvolupat un estudi pioner sobre l'estimació de les pèrdues econòmiques que podrien derivar-se de les esllavissades de muntanya a la Comunitat Valenciana, i la incidència que tindrien sobre els edificis d'ús residencial. Les conclusions ajudarien a prioritzar les inversions en aquells municipis que tenen una major perillositat, exposició i vulnerabilitat en les edificacions. La metodologia i els resultats d'aquest estudi han sigut publicats recentment en la revista Natural Hazards and Earth System Sciences.

En el treball, els investigadors proposen un mètode que permet estimar, de forma global i amb caràcter probabilista, els danys econòmics que ocasionarien els esllavissaments del terreny en els habitatges. Aquests danys esperables defineixen el concepte de risc en els estudis sobre desastres naturals. "Es tracta d'una nova eina per a la gestió del territori que ajudaria a definir aquelles zones que requereixen una major atenció i una actuació més urgent, ja que el risc s'ha calculat com a valor econòmic i, d'aquesta manera, és fàcilment comparable", apunta Isidro Cantarino, investigador del Departament d'Enginyeria del Terreny de la UPV.

L'estudi s'ha centrat a la Comunitat Valenciana, però la metodologia podria aplicar-se a qualsevol altre punt de la geografia que tinga les mateixes dades de partida. En aquest cas, els investigadors van analitzar i van aplicar dades procedents de diverses fonts d'informació: la cartografia sobre susceptibilitat d'esllavissades de l'antiga Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transport del Govern Valencià (1998); el model d'usos i ocupació del sòl elaborat per l'Institut Geogràfic Nacional (IGN - SIOSE, 2005 i 2009), les característiques d'edificis provinents dels Censos de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i un informe de la Fundació BBVA sobre la valoració econòmica d'edificis residencials i altres construccions a Espanya (1990-2010). Finalment, a l'efecte dels càlculs probabilístics, es van tenir en compte els registres d'esllavissaments històrics esdevinguts des del 1950.

"Amb tota aquesta informació i mitjançant diferents tècniques GIS, vam obtenir els valors de risc i impacte econòmic distribuïts al llarg de tot el territori. D'aquesta manera, el nostre estudi aporta una metodologia que permet anticipar-nos a aquests esdeveniments i prioritzar les inversions on siguen més urgents, atès el valor dels edificis residencials", explica Sergio Palencia, investigador del Departament d'Urbanisme de la UPV. El valor del risc per municipi es va determinar a partir del tipus de construcció i la valoració econòmica que té, juntament amb la resistència enfront d'esllavissades, la intensitat del procés i la probabilitat que es produïsca.

D'aquesta anàlisi, els investigadors de la UPV apunten que els municipis de la Comunitat Valenciana en què l'impacte econòmic seria major se situen a l'entorn de les comarques alacantines més urbanitzades i muntanyenques, com ho són la Marina Alta, la Marina Baixa i l'Alcoià.

"En aquestes zones és on major perillositat i vulnerabilitat es dóna; primer, per la situació geogràfica i segon, per l'alt índex d'ocupació urbanística. És en aquests llocs on les inestabilitats dels vessants de les muntanyes poden generar un major impacte econòmic i, per tant, on més necessària seria una actuació de prevenció", conclou Eric Gielen, investigador també del Departament d'Urbanisme.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu