•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV), coordinat pel catedràtic de Física Aplicada i director del Màster en Enginyeria Acústica del campus de Gandia de la UPV, Víctor Sánchez Morcillo, es troba en la fase inicial del desenvolupament d'un projecte pioner per a l'Agència Espacial Europea (ESA), l'objectiu del qual és aconseguir una reducció significativa del soroll a l'entorn de la plataforma de llançament durant l'enlairament de coets espacials.

Per a aconseguir-ho, el personal investigador treballa en el disseny de noves estructures capaces de desviar el so en altres direccions, i evitar així que la reflexió directa del so sobre la base retorne i incidisca sobre la nau.

Aquestes estructures, denominades cristalls de so, estan formades per una distribució ordenada d'objectes dispersors (com cilindres o esferes), que presenten propietats úniques pel que fa a la propagació de les ones, com la impossibilitat de transmetre determinades bandes de freqüència.

Aplicació al context aeroespacial de coneixements previs

El grup de treball de la UPV ha treballat durant els últims anys en l'estudi d'aquestes estructures per a altres aplicacions, i centra ara el seu treball en el seu ús per a mitigar el soroll en el context aeroespacial. Així, el projecte pretén aplicar els coneixements desenvolupats sobre els cristalls de so, amb la finalitat que representen una alternativa real a altres mètodes utilitzats.

Entre aquests últims, un dels pocs que ha demostrat una certa eficiència -i que s'usa en l'actualitat- consisteix en l'alliberament de grans quantitats d'aigua a l'entorn del coet durant la ignició.

S'estudia la combinació dels cristalls de so amb l'alliberament de grans quantitats d'aigua

Aquest mecanisme -que també estan estudiant els investigadors de la UPV i amb bons resultats- podria aplicar-se conjuntament amb els cristalls de so; així es combinarien els efectes de l'absorció i la dispersió del so, i s'augmentaria l'efectivitat del sistema d'absorció de soroll.

El projecte, finançat per l'ESA a través d'un contracte del programa ITI - Innovation Triangle Initiative (Iniciativa del Triangle d'Innovació), l'objecte del qual és fomentar la introducció d'innovacions i tecnologies d'avantguarda en l'entorn espacial, es troba en una fase inicial, de prova del concepte.

En cas d'èxit, el seu desenvolupament prosseguirà mitjançant l'estudi de models més realistes, primer a escala i, posteriorment, si arriba el cas, en una base de llançament real, com Ariane 5 o Vega, que l'ESA té operatives en l'actualitat.

El projecte aglutina investigadors de tres centres de la UPV: l'Institut de Recerca per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC) del campus de Gandia; l'Institut Universitari de Matemàtica Pura i Aplicada, i el Centre de Tecnologies Físiques a la UPV.

L'enlairament, un repte científic davant de nivells de soroll i vibració només comparables a un terratrèmol o una erupció volcànica

Segons assenyala Víctor Sánchez, el llançament d'un coet o transbordador espacial representa un repte científic i tècnic de gran envergadura, en el qual es donen circumstàncies molt especials i difícils de trobar en qualsevol altre context.

"La situació és una mica paradoxal", afirma Sánchez Morcillo. "D'una banda, la principal missió d'un coet en l'actualitat és posar en òrbita dispositius com satèl·lits i antenes, i fins i tot experiments científics que requereixen d'un entorn d'ingravitació, cada vegada més refinats i sensibles. D'altra banda, els nivells de soroll i vibració assolits durant el moment de l'enlairament són els més elevats mai produïts per l'ésser humà, només superats per alguns esdeveniments naturals extrems com terratrèmols i erupcions volcàniques violentes. Parlem de nivells pròxims als 200 dB, i temperatures de milers de graus provocats pel doll de gasos en combustió que propulsen la nau".

Tal com explica el professor de la UPV, fins ara, el soroll durant l'enlairament no passava de ser una qüestió molesta, i el problema se solucionava situant els llocs de control prou lluny per fer tolerable el soroll. No obstant això, la situació està canviant.

"Mentre que la tecnologia associada al que es pretén posar en òrbita evoluciona molt ràpidament, els mètodes per al control del soroll en l'enlairament han evolucionat molt poc, en part perquè les tècniques convencionals són difícilment aplicables en un entorn acústic tan hostil. El nostre treball pretén oferir una solució a aquest repte científic", conclou Víctor Sánchez.