•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

La Universitat Politècnica de València (UPV) ha incorporat aquest mes de juliol a les seues instal·lacions dos avançats laboratoris de contenció biològica per al diagnòstic i l'estudi de fongs, virus i fitoplasmes de quarantena en vegetals.

Es tracta de dues sales blanques -de nivell III- que han sigut cofinançades amb fons FEDER i que estan situades en la Unitat de Patologia Vegetal de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural.

25 m2 de superfície i tres compartiments de seguretat

Cada sala blanca té una superfície aproximada de 25 m2, distribuïts en tres compartiments de seguretat. Entre l'equipament, destaca una cabina de bioseguretat, una autoclau per a la destrucció del material vegetal, fitotrons per al cultiu de plantes en condicions d'aïllament, així com avançats sistemes de diferències de pressió i filtratge de l'aire que garanteixen l'òptima qualitat d'aquest i l'estanqueïtat.

Aquestes sales complementen els dos laboratoris nacionals de referència del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que la UPV alberga des de la dècada dels 90 enquadrats dins de l'Institut Agroforestal Mediterrani (IAM).

Un d'aquests treballa en la identificació de virus i fitoplasmes en espècies vegetals no llenyoses i productes vegetals, mentre que l'altre identifica i diagnostica fongs fitopatògens.

La incorporació de les dues sales blanques -les primeres de contenció biològica a la UPV- a aquests laboratoris nacionals de referència permetrà realitzar anàlisis exhaustives i amb major seguretat del material vegetal que arriba a Espanya, per a determinar la presència d'agents potencialment perillosos per a la producció agrícola i forestal.

Detecten agents biològics que poden afectar greument cultius i masses forestals

José García Jiménez, responsable del Grup de Recerca en Fongs Fitopatògens, catedràtic i investigador de l'IAM, assenyala que "si bé els possibles agents biològics que es puguen detectar no afecten les persones, el nivell de contenció necessari ha de ser elevat a causa que poden ser organismes que afecten greument els nostres cultius o les masses forestals. Valga com a exemple la taca negra dels cítrics, causada per Phyllosticta (Guignardia) citricarpa".

"De totes les importacions de cítrics que arriben a Espanya -prossegueix García Jiménez- se'ns envia una mostra per a l'anàlisi des dels punts d'inspecció a la frontera. I només aquelles partides en què no es detecten aquests patògens fúngics de quarantena, o d'altres, reben l'autorització per a entrar al nostre país. Aquesta anàlisi la realitzem ara en les sales blanques, que aporten un gran nivell de contenció i, si això és possible, encara més seguretat".

Destrucció del material vegetal infectat

Mª Isabel Font San Ambrosio, responsable del Grup de Virologia, professora de la UPV i investigadora de l'IAM, indica que "en el cas de mostres de plantes amb un possible virus o fitoplasma de quarantena, aquestes seran també desempaquetades, processades i analitzades dins de la sala blanca corresponent, fonamentalment per a impedir que escapen a l'exterior els agents transmissors de la malaltia, com ara pugons, trips, etc.". En qualsevol dels casos, si es confirma la presència de l'agent de quarantena, el material vegetal es destrueix en una autoclau dins de la sala blanca corresponent.

Les tècniques moleculars, preferibles per la rapidesa

La tecnologia existent a la UPV permet diversos tipus d'anàlisis, que, tal com indica García Jiménez, "depenen del tipus d'agent fitopatogen. En general, els virus i fitoplasmes es detecten mitjançant tècniques serològiques i moleculars, principalment per la PCR convencional o a temps real, mentre que, en el cas dels fongs fitopatògens, es poden realitzar per aïllament enmig del cultiu i posterior identificació dels elements aïllats obtinguts, o per les mateixes tècniques moleculars".

Finalment, l'investigador de l'IAM explica que "són preferibles aquestes últimes per la rapidesa de l'anàlisi (24-48 hores), fonamental en aquells casos en què es requereix un diagnòstic ràpid, com ara partides importades que han de quedar confinades en els contenidors a la frontera fins al resultat de l'anàlisi, ja que una estada perllongada en aquestes condicions pot deteriorar la mercaderia i augmentar molt els costos".

Notícia UPV TV
Descarrega arxiu