Investigadors de la Universitat Politècnica de València, el Consell Superior d'Investigacions Científiques i la Universitat de València han fet un pas més cap a l'anomenada "indetectabilitat acústica". Es tracta d'un nou prototip de capa acústic en dues dimensions capaç d'aconseguir que les ones de so amb una freqüència específica, en arribar a un objecte, l'eviten com si aquest objecte no estiguera, gràcies a un efecte cooperatiu de les unitats amb les quals està construït el mantell. El treball va ser publicat per la revista Applied Physics Letters el passat mes d'agost i ha estat inclòs en la secció News Highlights de l'American Institute of Physics (AIP).
Darrere del nou prototip es troba el Grup de Fenòmens Ondulatoris (GFO) de la UPV i la Unitat de Materials i Dispositius Optoelectrònics (UMDO) de l'Institut de Ciència de Materials de la UV, associada al CSIC-IMM.
La capa acústica desenvolupada pels investigadors consta de 120 cilindres d'alumini de 15 mil·límetres de diàmetre, que envolten un objecte (un altre cilindre) de 22,5 centímetres. La posició de cada cilindre en el mantell s'ha obtingut utilitzant tècniques d'optimació basades en algorismes genètics (aquests algorismes numèrics imiten l'evolució darwiniana).
Els investigadors han demostrat que les ones de so d'una freqüència específica (3.061 Hz, amb una ample de banda de 100 Hz) mantenen el patró original, tant en passar al voltant de l'objecte com més enllà d'aquest.
Sobre l'aplicació pràctica, en un futur, es podria aplicar per a millorar l'acústica de l'entorn urbà, la insonorització de les sales d'espectacles o per a crear cascos que protegisquen millor l'orella dels sorolls extrems.
Notícies destacades