Un model capdavanter per a gestionar el turisme a l'entorn de la seu de València

La Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb la seu de València, ha dut a terme un model innovador basat en tecnologies digitals que ajudarà a gestionar de manera sostenible el flux creixent de visitants a l’entorn de la catedral, un dels monuments més emblemàtics del cap i casal.

En els darrers anys, València ha experimentat un increment notable de turisme, especialment al centre històric. I la seu ha passat de rebre 350.000 visitants abans de la pandèmia a quasi el doble en el 2025, i es preveu un nou augment enguany amb motiu de l’Any Jubilar del Sant Calze. “Davant de l’escenari que tenim, i tenint en compte l’experiència adquirida en projectes previs en el mateix entorn, va sorgir la necessitat d’implementar noves solucions que alerten tant sobre situacions de risc per als elements patrimonials com sobre situacions de congestió i massificació de gent en l’entorn urbà històric”, destaca María José Viñals, investigadora del Centre PEGASO de la UPV i experta en gestió turística del patrimoni.

Sensors de CO₂

Una de les innovacions principals del treball fet per a estimar i monitorar la capacitat de càrrega de visitants a l’interior de la seu ha sigut prendre com a referent la qualitat de l’aire interior. Per a fer-ho, s’han instal·lat sensors que mesuren en temps real els nivells de CO₂ en zones sensibles com la capella del Sant Calze, el Museu o la cripta arqueològica.

“Un excés de diòxid de carboni en espais amb mala ventilació pot afectar la salut de les persones i, a més, combinat amb nivells alts d’humitat, pot provocar processos de degradació química en materials com les roques calcàries amb les quals està construïda la seu. Per això, monitorar de manera constant el diòxid de carboni és una pràctica necessària”, apunta José Manuel Gandia, subdirector d’investigació de l’Escola Tècnica d’Enginyeria de l’Edificació.

Sistema capdavanter per a mesurar el flux de persones

El treball de la UPV també ha servit per a fer estimacions regulars puntuals sobre els fluxos de persones en l’espai públic del centre històric de València durant quasi tres anys, a partir del monitoratge amb sensors dels carrers del Micalet i de la Barcella i enguany també el carrer de Navellos.

Un dels treballs més rellevants va ser l’anàlisi feta durant el 19 de març passat. Les dades d’anys anteriors indicaven que és el dia que s’arriba a un volum superior de 215.000 persones al carrer del Micalet. “L’objectiu de l’anàlisi va ser estudiar en profunditat el moviment que hi havia en els fluxos densos de persones: com es desplaçaven, a quina velocitat ho feien i quant de temps tarda el carrer a aconseguir nivells de saturació i posterior desallotjament per a poder dissenyar mesures de gestió i prevenció de riscos orientades a garantir la seguretat de les persones”, assenyala Viñals.

Per a fer-ho, es van fer servir drons, càmeres de vídeo i comptatges manuals de validació, en uns treballs en els quals van participar més de vint investigadors, investigadores i estudiants de la UPV especialistes en arquitectura, urbanisme, patrimoni, sensòrica, geomàtica, telecomunicacions, turisme, drons i sistemes d’informació geogràfica. “L’equip de drons ha resultat molt pertinent, ja que ha facilitat, a partir de posicions estàtiques, disposar de preses que abasten el que ocorre en carrers complets i places”, tal com apunta Israel Quintanilla, director del màster en Sistemes d’Aeronaus No Tripulades de la UPV.

El treball mostra amb detall com s’organitzen de manera espontània els fluxos de gent en moments crítics al centre històric de València, cosa que ha interessat l’Ajuntament de València, ja que es podria aplicar a altres llocs emblemàtics amb gran afluència de visitants com l’entorn de la Llotja i el Mercat Central.

Referència internacional

El treball que han fet a la seu de València i el seu entorn urbà l’equip que coordina la professora Viñals ha cridat l’atenció també de diverses institucions acadèmiques, universitats i gent experta en patrimoni, i ha posicionat la seu de València com una referència capdavantera en l’àmbit estatal i internacional en la gestió sostenible de visitants.

“Estem molt satisfets amb la col·laboració entre la seu i la UPV. L’ús de les noves tecnologies ens permet conèixer més bé els patrons de visita i plantejar mesures que incrementen el confort de fidels, pelegrins i visitants”, destaca José Verdeguer, delegat de Patrimoni del Capítol de la Catedral.

En un sentit semblant, Mª José Viñals destaca també que la col·laboració entre la UPV i la seu “ha suposat convertir la investigació en solucions sostenibles que fomenten la cohesió i la innovació social, permeten conservar el patrimoni més bé i fruir del llegat que ens ha arribat de manera prolongada en el temps”.

A més, els bons resultats obtinguts han portat el grup de treball de la UPV a implementar el model metodològic a altres llocs patrimonials, com les coves amb pintures rupestres del Pomier a la República Dominicana, incloses en la Llista Indicativa de la UNESCO, i pròximament en el lloc patrimonial de Rione Terra a Pozzuoli, prop de Nàpols.