•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Joves, brillants i allunyades dels estereotips. Carmen Serrano Jara i Marina Simón Ruiz han entrat a la Universitat Politècnica de València (UPV) per la porta gran, amb un 14 de 14 perfecte com a nota d'accés, grans somnis de futur i un objectiu clar: aconseguir les seues metes professionals sense renunciar a gaudir de la vida.

“Les claus són l'esforç, la constància i no rendir-te, perquè les coses no eixiran sempre bé a la primera, però també, part d'aquest procés ha sigut no renunciar a la vida social”, explica Marina. “Si et centres només en els estudis, estar tancat en un únic lloc… jo crec que et tornes una mica boja”.

Carmen, a la qual acaba de conèixer -està en un dels grups de matí, mentre Marina va de vesprada-, comparteix la idea: “Jo vinc de fer un programa francès anomenat Bachibac que ja de per si mateix t'obliga a renunciar a hores, al qual cal sumar les extracurriculars, però sí que és cert que intentava eixir, com a mínim, una vegada a la setmana, a desconnectar, perquè no volia que els estudis englobaren tota la meua vida. En qualsevol cas, sense el suport dels meus professors, els meus amics i, sobretot, la meua família, no hauria sigut capaç de traure aquesta nota”.

Marina: “Això de la UPV ho tenia bastant clar”

Aquesta nota, insuperable, els ha permès triar qualsevol carrera i universitat. I ambdues han optat pel mateix camí: el Grau d'Enginyeria Aeroespacial de la UPV. “Això de la universitat sí que ho tenia bastant clar”, afirma Marina. “Sempre m'han parlat molt bé de la UPV i segons moltíssims rànquings és unes de les millors universitats del món”, afegeix.

Quant al grau, “el sector de la tecnologia i les aeronaus sempre m'ha interessat molt. A més, conec prou gent que l’ha cursat o ja està treballant-hi i m'han transmès coses molt bones”, explica Marina, que mira el futur amb ment oberta: “Tant aquesta com qualsevol altra enginyeria ofereixen moltes possibilitats en el mercat laboral, per la qual cosa no sé on pararé, però m'encantaria arribar a treballar en una cosa relacionada amb el sector de l'aerodinàmica, la mecànica d'avions, cotxes, naus…”.

Carmen, objectiu França

A Carmen, per part seua, l'aspiració professional li ve de sang: “Per què enginyeria aeroespacial? Crec que és genètic. Vinc d'una família d'enginyers, programadors… He crescut en aquest entorn i la veritat és que aeroespacial sempre ha sigut l'enginyeria que més m'ha cridat l'atenció”.

En aquest aspecte, una entitat de referència és la ISAE Supaero de Tolosa, on Carmen té intenció de continuar-ne la formació: “La UPV està agermanada amb ella, i les instal·lacions d'ambdues són increïbles. M'agradaria continuar els meus estudis allí, ja que està centrada en enginyeria aeroespacial, el francès com a idioma m'agrada molt i viatjar, canviar d'aires, tenir noves experiències... Vull tenir passió en el que faig”.

Unides per la UPV, Carmen i Marina xarren animosament durant la realització de l'entrevista, intercanvien contactes i comparteixen aspiracions. Qui sap com avançaran les seues històries… El que és segur és que no solament tenen capacitats acadèmiques extraordinàries, sinó que, a més, les seues ments obertes conviden a somiar amb un futur farcit d'èxits. Professionals… i vitals.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu