Mariano Alcañiz, catedràtic d'Enginyeria Biomèdica i director de l'Institut Universitari d'Investigació en Tecnologia centrada en l'ésser humà (Human-Tech) de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha sigut triat per la Unió Europea (UE) com a veu autoritzada a Espanya i assessor en l'àmbit de la intel·ligència artificial (IA), amb especial èmfasi en la seua integració amb la realitat estesa (XR).
Alcañiz, únic espanyol membre del comitè executiu d'EURO-XR, l'Associació Europea de Realitat Estesa, també és el director del Laboratori de Neurotecnologies Immersives (LABLENI), un dels sis laboratoris d'investigació que formen part de l'institut Human-Tech, els esforços d'investigació del qual se centren en l'aplicació de les noves tecnologies per a comprendre el comportament humà i millorar les capacitats i la qualitat de vida de les persones. Per a aconseguir-ho, combina coneixements i mètodes d'informàtica, realitat estesa, IA i neurociència.
Al llarg de la seua trajectòria acadèmica, les investigacions d'Alcañiz s'han centrat en la comprensió i millora de la cognició humana combinant coneixements i mètodes de la informàtica, la psicologia i la neurociència. En 2023, va aconseguir el Premi a la Trajectòria Excel·lent en Investigació en la categoria Enginyeria Industrial de la UPV.
El seu treball se centra en l'ús de metodologies empíriques de la ciència del comportament per a explorar les persones quan interactuen en mons digitals, però també es dedica a la investigació orientada al desenvolupament de noves maneres de produir simulacions de realitat estesa (XR). Amb aquesta finalitat, ha participat en projectes relacionats amb la psicologia clínica, els trastorns del neurodesenvolupament, la neurociència del consumidor, la neurociència organitzativa, l'educació i la formació.
Les seues activitats d'investigació abasten una àmplia gamma de temes relacionats amb l'enginyeria biomèdica, com el processament d'imatges mèdiques, la cirurgia assistida per ordinador, la simulació quirúrgica, la salut mental, la neurorrehabilitació i els trastorns del neurodesenvolupament. Recentment, ha combinat la IA i l’XR per a aplicacions en diversos camps. El seu treball en salut mental va conduir a la creació de la ciberpsicologia, la qual cosa li va valdre el Premi Anual a l'Excel·lència en Investigació en Ciberteràpia en 2012.
Ha publicat més de 450 articles acadèmics, tant en revistes interdisciplinàries com en revistes especialitzades en els camps de l'enginyeria biomèdica, la informàtica, la psicologia, el màrqueting, la gestió, la psicologia i l'educació.
Entre altres fites de la seua carrera, figura el desenvolupament de tècniques pioneres per a la segmentació 3D d'imatges mèdiques, el tractament de la claustrofòbia mitjançant la teràpia d'exposició a la realitat virtual i la influència de la imatgeria motora per a la neurorrehabilitació virtual de pacients, entre altres. Aquest últim sistema va guanyar el primer premi de l'Annual Prize 2004 de l'European Academy of Rehabilitation Medicine.
El seu treball ha sigut finançat ininterrompudament per l'Agència Espanyola d'Investigació i la Comissió Europea durant 30 anys. Ha sigut coordinador de diversos programes nacionals d'R+D d'excel·lència, inclòs el de Tecnologies de la Societat de la Informació (TSI) del Ministeri de Ciència i Innovació d'Espanya, i ha sigut representant espanyol de l'àrea TIC en el Comitè del Programa Europeu d'Investigació Horitzó 2020. Mariano Alcañiz va obtenir el títol d'enginyer industrial per la Universitat Politècnica de València en 1987 i el doctorat en Enginyeria Biomèdica per la UPV en 1992.
Actualment, LABLENI està treballant en els projectes REMDE i DEBIO, que tenen com a objectiu desenvolupar una aplicació de realitat virtual que permeta la detecció precoç de símptomes depressius a través de biomarcadors de mirada i veu durant interaccions amb humans virtuals (DEBIO) i aprofundir, en la mateixa línia, en biomarcadors neurofisiològics (REMDE).
La investigació aprofita els últims avanços de la IA quant a processament del llenguatge natural i gràfics per computadora per a abordar la depressió, una malaltia que a Espanya és la primera causa de discapacitat atribuïda a una única malaltia. Per a combatre-la, n’és clau la detecció precoç i posterior monitoratge, però el diagnòstic s'enfronta l'absència de mesures objectives i la sobrecàrrega de la sanitat pública. “L'origen general del projecte és, a través d'una nova tecnologia com són els humans virtuals, millorar les eines que posem a la disposició dels clínics de salut mental, perquè puguen dur a terme un diagnòstic més precís i ràpid, en general, de trastorns de salut mental, i en concret, de trastorns de depressió”, explica Mariano Alcañiz.
LABLENI està treballant en la creació d'humans virtuals que estimulen els subjectes amb converses en situacions realistes, de manera que, a través d'aquestes converses, puguen aparèixer uns certs biomarcadors, comportamentals o neurofisiològics, que permeten distingir les persones amb símptomes depressius de les que no en tenen. Una vegada mesurats els comportaments i les respostes dels subjectes durant les converses, la segona part del projecte consisteix a modelitzar els patrons a través d'aprenentatge automàtic i així poder reconèixer aquests símptomes de manera automàtica.
Segons els resultats preliminars, els subjectes amb símptomes depressius van presentar patrons oculars amb parpellejos més curts i moviments sacàdics -desplaçaments oculars ràpids entre dos punts de fixació- més llargs, a més de moviments cap avant i arrere, possiblement relacionats amb un major estrès, a més d'evitar el contacte visual. En la manera d'expressar-se, van emprar més paraules associades amb la negació i l'exclusió, i es van referir més a emocions negatives. Així mateix, a nivell neurofisiològic, van mostrar menor activitat simpàtica -advertida en relació a la variabilitat del ritme cardíac-.
L'Institut d'Investigació en Tecnologia Centrada en l'Ésser humà (Human-Tech) és un centre d'investigació que forma part de la Ciutat Politècnica de la Innovació de la UPV. La seua missió és investigar i facilitar la transferència de tecnologia amb la finalitat d'avançar en la comprensió del comportament humà a través de l'aplicació de tecnologies d'avantguarda.
Per a aconseguir els seus objectius, empra un enfocament multidisciplinari que combina coneixements i metodologies de camps com la informàtica, la realitat ampliada, la IA i la neurociència. L'institut compta amb set laboratoris d'investigació i un equip de més de 100 membres, entre investigadors i personal de suport: Laboratory of Immersive Neurotechnologies (LENI), Computer Vision & Behavior Analysis Lab (CVBLab), LabDesign-Smart tools for design, Neuroarquitectura LAB, Neurohabilitation & Brain Research Group, Design for User Experience (DUX) i Ergonautas.
Notícies destacades