•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

L’investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV) i director científic del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN) Ramón Martínez Máñez

ha obtingut una ERC Advanced Grant –l’ajuda més prestigiosa del Consell Europeu de Recerca– dotada amb 2,5 milions d’euros per al desenvolupament del Projecte EDISON (Engineered Particles for Chemical Communication).

Aquest projecte, que se centra en el camp de la comunicació química o molecular, té com a objectiu l’estudi, el desenvolupament i l’aplicació de nanopartícules que siguen capaces de comunicar-se entre si, l’aplicació de les quals suposaria una revolució en l’àmbit de la recerca química.

“El nostre objectiu és avançar en la comprensió de com les micro-/nanopartícules abiòtiques es poden comunicar entre si i amb els sistemes vius. En aquest context, una forma d’establir la comunicació a nivell nanomètric és imitar com es comunica la natura, és a dir, mitjançant l’ús de missatgers químics. Si som capaços d’establir les bases per a la comunicació entre micro-/nanopartícules i entre aquestes partícules i les cèl·lules, les futures aplicacions potencials al camp biomèdic, i en altres camps com ara el mediambiental i el de la tecnologia industrial, són gairebé il·limitades”, destaca Ramón Martínez Máñez, que en l’actualitat és subdirector de l’Institut Interuniversitari d’Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) de la Universitat Politècnica de València i la Universitat de València.

Desvelar les claus per a la prevenció i el tractament del càncer

En l’àmbit mèdic, per exemple, aquestes nanopartícules podrien ajudar a revelar les claus per a la prevenció i el tractament del càncer, ja que podrien actuar com a nanotraductors que ajuden a connectar cèl·lules canceroses amb cèl·lules del sistema immune, i així regular les interaccions entre les unes i les altres, i, en general, a connectar entre si cèl·lules que altrament no es comuniquen. També podrien ser clau en el desenvolupament de noves estratègies per a acabar amb biofilms i microorganismes resistents, ja que poden detectar la presència d’espècies químiques que fan servir els bacteris per crear el biofilm i inhibint aquests senyals.

La recerca proposada per l’EDISON es desenvoluparà a l’IDM, al CIBER-BBN i a les unitats mixtes en què participa Ramón Martínez Máñez junt amb el Centre de Recerca Príncep Felip i amb l’Hospital La Fe de València.

5 anys de treball

El projecte, que va començar l’1 d’octubre passat, s’estendrà durant 5 anys, fins al 30 de setembre del 2027. En una primera fase, l’equip de l’Institut IDM de la Universitat Politècnica de València crearà els components bàsics per a estudiar la comunicació química; en la segona, EDISON se centrarà en el desenvolupament de sistemes capaços d’establir una comunicació entre nanopartícules i sistemes vius. Finalment, els investigadors i investigadores de la UPV treballaran en el desenvolupament de nanosistemes que integren nanopartícules sensibles a estímuls i electrònica per crear noves estructures híbrides de comunicació.

“Cada any es descriuen centenars de nano-/micropartícules, però pràcticament en tots els casos s’empren com a entitats independents sense connexió entre si. La connexió/comunicació entre partícules és la base per a desenvolupar sistemes cooperatius més complexos i amb noves funcionalitats”, afirma el professor Martínez Máñez, que dedicarà la major part del seu temps al desenvolupament del Projecte EDISON, amb l’objectiu d’establir les bases d’aquesta nova idea.

L’obtenció d’aquesta ajuda tan prestigiosa permetrà al grup de recerca centrar l’atenció en l’impuls d’una nova forma de comunicació en la nanoescala basada en l’ús de missatgers químics, que facilitarà el desenvolupament de noves aplicacions a escala nanomètrica més enllà del que és possible emprant les tecnologies de la informació i comunicació a la macroescala que coneixem avui.

Sobre Ramon Martínez Máñez

Nascut a València l’11 abril del 1963, Martínez Máñez és una de les referències nacionals i internacionals en el camp de la recerca química.

Entre altres línies, el grup de l’Institut IDM de la UPV treballa en el desenvolupament de dispositius nanomètrics amb portes moleculars per a l’alliberament controlat de fàrmacs. Les nanopartícules estudiades són capaces de retenir una càrrega dins del sistema de porus i lliurar-la quan s’hi aplica un estímul químic, físic o bioquímic. Aquestes partícules s’han fet servir, per exemple, per a l’alliberament selectiu de citotòxics a fi d’eliminar cèl·lules canceroses i bacteris, i també per a l’alliberament de determinats fàrmacs en cèl·lules senescents i de determinades substàncies amb aplicacions en aliments o en agricultura.

A més, l’equip de Martínez Máñez treballa alhora en el desenvolupament de sondes moleculars per a la detecció, a través de canvis de color i fluorescència, d’elements d’interès mediambiental i biomèdic com ara drogues, gasos nerviosos, determinats biomarcadors, etc.

Entre els nombrosos reconeixements que ha rebut, l’any 2016 li van atorgar el Premi a l’Excel·lència Investigadora de la Reial Societat Espanyola de Química (RSEQ) i el 2018, el Premi Rei Jaume I de Noves Tecnologies.

Ramón Martínez Máñez, que és autor de més de 500 publicacions, té una presència molt destacada en les revistes més significatives del camp de la química multidisciplinària, com ara Journal of the American Chemical Society, Angewandte Chemie International Edition o Nature Communications. A més, ha sigut citat més de 25.215 vegades (en Web of Science; 29.484 vegades en Google Scholar), amb una mitjana de més de 47 cites per article, i té un índex h de 75 (en Web of Science; de 81 en Google Scholar).

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu