•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip investigador espanyol, coordinat pel professor de la Universitat Politècnica de València (UPV) i director científic del CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), Ramón Martínez Máñez, i l'oncòloga valenciana, cocoordinadora del Grup d'Investigació de Biologia en Càncer de Mama de l'Institut d'Investigació Sanitària INCLIVA de l'Hospital Clínic de València, Anna Lluch, també pertanyent al CIBERONC, ha desenvolupat, a nivell de laboratori, un prototip d'un nou biosensor per a ajudar a detectar el càncer de mama en les fases més primerenques. El seu treball ha sigut publicat en la revista ACS Sensors.

Segons les últimes dades recollides pel Sistema Europeu d'Informació del Càncer (ECIS n’és la sigla en anglès), el 2020 es van diagnosticar un total de 34.088 nous casos de càncer de mama a Espanya, sent aquest tipus de tumor el més freqüent entre les dones al nostre país.

Actualment, la mamografia és la tècnica estàndard més utilitzada per al diagnòstic, però presenta algunes limitacions, com l'exposició a la radiació i una menor sensibilitat i especificitat en dones joves amb teixit mamari dens. “Per això, són necessàries noves eines de diagnòstic que ajuden a la detecció primerenca del càncer de mama. El nostre biosensor va en aquesta línia”, explica Anna Luch.

Biòpsia líquida

El desenvolupament d'aquest biosensor s'emmarca dins del camp del que es coneix com a biòpsia líquida, que a través d'una anàlisi de sang ajuda a detectar la presència de càncer. En aquest cas, el biosensor mesoporós desenvolupat per l'equip de la UPV i l’INCLIVA és senzill d'utilitzar, de baix cost i ofereix els resultats en molt poc de temps –entre 30 i 60 minuts– a partir d'una mostra de plasma de la pacient.

El biosensor està compost per un nanomaterial –una alúmina nanoporosa– que facilita la detecció en plasma del microARN miR-99a-5p associat al càncer de mama. Fins ara, això es fa amb tècniques complexes i que requereixen molt de temps, la qual cosa provoca que no es puguen utilitzar com a eina de diagnòstic en l'àmbit clínic.

Com funciona?

Martínez Máñez explica com funciona el sistema de diagnòstic alternatiu en el qual treballen: els nanoporos del biosensor es carreguen amb un colorant (rodamina B) i es tanquen amb un oligonucleòtid. En fer-lo interactuar amb la mostra de plasma, si no detecta la presència del microARN, les portes dels porus continuen tancades; en canvi, en presència del miR-99a-5p, aquestes portes s'obrin i s'allibera el colorant. “El canvi en l'alliberament del colorant pot correlacionar-se amb pacients sanes o amb càncer de mama”, resumeix l'investigador de l'Institut de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) de la UPV.

En el desenvolupament d'aquest biosensor ha participat també personal de l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe), on s'han realitzat els assajos per a la validació dels nous biosensors, i el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa del Càncer (CIBERONC).

“El següent pas en el nostre treball consistirà en la validació en un major grup de pacients”, conclou Ramón Martínez Máñez

Referència

Nanoporous Anodic Alumina-Based Sensor for miR-99a-5p Detection as an Effective Early Breast Cancer Diagnostic Tool. Iris Garrido-Cano, Luis Pla, Sara Santiago-Felipe, Soraya Simón, Belén Ortega, Begoña Bermejo, Anna Lluch, Juan Miguel Cejalvo, Pilar Eroles i Ramón Martínez-Máñez, ACS Sensors 2021 6 (3), 1022-1029 DOI:10.1021/acssensors.0c02222