•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

José Bonafont Aragó, Màster Universitari en Biotecnologia Biomèdica per la Universitat Politècnica de València (UPV), és el guanyador del Premi Talent Jove de la Comunitat Valenciana en la categoria de Ciència.

El guardó, atorgat per l'Editorial Premsa Valenciana i Bankia, i dotat amb 6.000 euros de premi per a contribuir a la seua formació, reconeix l'extraordinària trajectòria del jove científic d'Alfafar.

Els seus inicis

Graduat en Biotecnologia per la Universitat de València (UV), durant aquesta primera fase de formació universitària, Bonafont es va unir al Grup d'Investigació d'Oncologia Molecular de l'Hospital Universitari i Politècnica La Fe de València, on va dur a terme un projecte d'avaluació de teràpies farmacològiques per a neuroblastoma en pacients pediàtrics i una estada en el Grup de Reparació Cardiovascular de l'Institut d'Investigació Príncep Felip de València, o es va endinsar en el camp de la teràpia cel·lular.

“Aquest temps”, conta Bonafont, “va suposar per a mi la confirmació que puc ajudar les persones, almenys a un xicotet grup d'elles, i generar un impacte social positiu”.

Descobreix a la UPV el seu camp d'investigació futur: la teràpia gènica

Posteriorment, el científic d'Alfafar va cursar el Màster Universitari en Biotecnologia Biomèdica de la UPV, on va descobrir el camp d'investigació cap al qual dirigia els seus futurs passos: la teràpia gènica.

“Ens van presentar una malaltia genètica estranya de la pell que produïa doloroses butllofes per tot el cos dels xiquets amb el mínim frec, l’anomenada epidermòlisis bullosa”, explica Bonafont, i va sentir que “volia participar en aquest projecte”.

“Per sort o per destí”, l'investigador valencià va aconseguir llavors una beca de 4 anys com a personal investigador en formació a la Universitat Carles III de Madrid, i va començar el seu camí allí amb l'objectiu de realitzar la tesi doctoral en el Departament de Bioenginyeria i Enginyeria Aeroespacial.

‘Tisores moleculars’ per a tallar i reparar el gen productor de col·lagen 7

“Què podria aportar jo a aquests xiquets i xiquetes amb pell de papallona?”, es preguntava. “A Espanya, una de cada 227 persones és portadora d'aquesta malaltia genètica sense saber-ho. Els/les pacients tenen una deficiència en una molècula del seu cos, anomenada Col·lagen 7, que actua com un velcro entre les dues capes principals de la pell, epidermis i dermis. Quan no n’hi ha, el velcro no apega correctament, separa la pell i provoca doloroses butllofes per tot el cos. La contínua formació de ferida i cicatrització acaba amb el desenvolupament de càncer de pell, la principal causa de mort d'aquests pacients… Què podíem fer?”.

“De la mateixa manera que canviem el velcro d'una peça quan perd la seua adherència”, explica, “vam decidim replicar el procés amb cèl·lules mare de la pell. Sense agulla, fil i tisores, però amb una gran caixa d'eines: l'enginyeria genètica. Així, el meu projecte durant els últims 5 anys s'ha centrat a generar tisores moleculars que tallen específicament el gen que produeix el col·lagen 7 per a poder reparar-lo”.

“Es va prendre una biòpsia d'un pacient amb pell de papallona i, després del tractament molecular, vam observar que el 85% de les cèl·lules presents en la mostra havien sigut corregides. El velcro estava bé. Aquestes cèl·lules es van expandir i vam generar pells artificials per enginyeria de teixits. Després de trasplantar-les en un model animal, van ser capaços de regenerar pell humana amb adhesió perfecta i sense butllofes. Per fi ho teníem!”, recorda somrient.

L'èxit de la investigació ha sigut recentment reconegut per l'Agència Europea del Medicament (EMA), “que ha designat la nostra teràpia com a medicament orfe, la qual cosa suposa un suport per a l'avanç d'aquesta teràpia cap a la clínica. Aquest tractament és el primer que empra cèl·lules modificades per edició genòmica a Espanya”.

Beca a l'Escola de Medicina de la Universitat de Stanford

Després, Bonafont va aconseguir una beca de quatre mesos com a investigador visitant a l'Escola de Medicina de la Universitat de Stanford, una de les millors universitats del món.

“Allí, em vaig unir a l'equip del Dr. Matthew Porteus, un dels líders mundials en edició de genomes per al tractament de malalties, i junt amb el seu equip, vaig desenvolupar una tecnologia per a corregir diferents mutacions del gen del col·lagen 7 amb l'objectiu d'estendre la teràpia a més pacients”, indica.

Aquest desenvolupament ha suposat la sol·licitud d'una patent a la Unió Europea.

Voluntari a Madrid per a lluitar contra la COVID-19

De tornada a Madrid, Bonafont es va integrar en un dels equips de voluntaris per a la lluita contra la COVID-19, on va donar suport al diagnòstic del virus i va aconseguir realitzar més de 3.000 proves PCR setmanals.

“El nostre treball”, assenyala el jove científic valencià, “es va centrar, sobretot, en el suport a les residències, on el garbellat era imprescindible per a establir protocols d'aïllament eficaços i detenir la transmissió entre els nostres majors”.

Doctor en Ciència i Tecnologia Biomèdica, investigador i docent

El mes de setembre passat, José Bonafont va defensar la seua tesi doctoral, i es va convertir en doctor en Ciència i Tecnologia Biomèdica per la Universitat Carles III de Madrid, amb esment cum laude i esment internacional.

Actualment, el jove científic d'Alfafar, que de xicotet sentia una enorme curiositat “per entendre com i per què passen les coses”, exerceix en aquesta universitat com a investigador postdoctoral i docent en el Grau d'Enginyeria Biomèdica.