•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

La Diputació de València ha atorgat a Ángela García Codoñer –pintora, docent, catedràtica de la Universitat Politècnica de València (UPV) i investigadora de l'Institut de Restauració del Patrimoni (IRP de la UPV)– el Premi Alfons Roig 2020 a la Trajectòria Artística, dotat amb 22.500 euros.

Nascuda a València el 1944 i estretament vinculada a la UPV durant dècades, García Codoñer rep aquest guardó en reconeixement a la destacada trajectòria professional en l'àmbit de les arts plàstiques i visuals valencianes.

Elegida per un jurat de gran prestigi internacional

El premi adquireix encara major dimensió tenint en compte el prestigi dels membres del jurat, els especialistes en l'art modern i contemporani Ferran Barenblit (director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, MACBA), Manuel Borja-Villel (director del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia), Vicent Todolí (exdirector de l'Institut Valencià d'Art Modern –IVAM– i el Museu Nacional Britànic de l'Art Modern –Tate Modern–), Elena Juncosa (directora de la Fundació Mas Miró) i Nekane Aramburu (directora d'Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma).

Dona, color i ensenyament

Adscrita a la narració social de marcat caràcter feminista amb un llenguatge derivat del pop, les seues obres s'organitzen en sèries durant els anys 70, on destaca especialment “Morfologies” (1973), la crítica als concursos de bellesa en Misses (1974), i “Llabors” (1975-1980), on recull part de la seua obra anterior.

Posteriorment, García Codoñer va desenvolupar una pintura més gestual, amb gran càrrega cromàtica i la composició d'espais plàstics a través de figuracions de la seua obra anterior com a protagonista. La seua reflexió sobre la pintura, iniciada en “Natures mortes”, fa ús del collage, l'aquarel·la, el pastís, les cretes i els acrílics per a configurar el seu discurs.

Durant la seua trajectòria, la pintora valenciana ha exposat, tant individualment com col·lectivament, en museus de primer nivell internacional, com el Museu d'Art Contemporani de Niça (MAMAC), el Reina Sofia o el Tate Modern de Londres, entre molts altres.

Soledad i reconeixement

“El treball de pintora és molt solitari”, afirma la catedràtica d'Expressió Gràfica Arquitectònica de la UPV. “Per això, el reconeixement és fonamental per a poder continuar treballant. Si no, és com si estigueres suspesa en un abisme. Per aquest motiu, el fet que t’ho reconeguen, i més de la manera tan extraordinària que significa aquest premi, per a mi, és molt important”, afirma satisfeta l'artista.

No obstant això, malgrat reconèixer que la pintura “és una passió”, no és l'única ni, possiblement, la principal per a García Codoñer. “Jo m'he dedicat a pintar i a estar ací, a la docència, al departament, a fer classe… He après molt a la UPV, i li estic molt agraïda. Ajudar els estudiants a veure coses que abans no veien és una meravella”.

L'artista, que avui dia segueix vinculada a la institució acadèmica a través de la publicació EGA, del Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica de la UPV, està preparant una nova exposició. “Si puc continuar com fins ara”, conclou somrient, “seguiré molt feliç i agraïda a la vida”.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu