- -
UPV
 

"El futur de l'automòbil és eclèctic, no elèctric"

Personal expert internacional augura en THIESEL almenys una dècada més de vida als actuals motors de combustió interna

[ 15/09/2020 ]

Eclèctic, no elèctric. Així serà el futur de l'automòbil segons ha posat de manifest el centenar d'experts internacionals reunit en l’XI edició de la conferència internacional THIESEL, organitzada per l'Institut CMT-Motors Tèrmics de la Universitat Politècnica de València (UPV).

Durant el congrés, José Mª Desantes, director del CMT-Motors Tèrmics, ha assenyalat que, encara que la continuïtat dels motors de combustió interna està qüestionada de forma general quan es compara amb altres alternatives (híbrids, elèctrics…), aquests seguiran en el mercat amb diferents graus d'hibridació, competint amb els vehicles elèctrics i els propulsats amb piles de combustible.

Desantes pronostica un futur “fascinador per a les pròximes dècades”

“La generació massiva d'hidrogen a partir d'energies netes, juntament amb tècniques de segrest del diòxid de carboni (CO2), permetrà la síntesi d’e-combustibles que apareixeran en el mercat, especialitzant-se i adaptant-se perfectament a les formes de combustió que avui coneixem”, ha indicat Desantes, que considera que, “en definitiva, tenim davant nostre un futur per a les pròximes dècades que és fascinador i espera noves idees i tecnologies, així com un refinament i desenvolupament de les actuals”.

En aquest sentit, el director del CMT-Motors Tèrmics ha incidit en què la reducció de les emissions de CO2 és, en aquest moment, un dels grans reptes de la indústria de l'automòbil. En aquest sentit, el Pacte Verd Europeu ja ha definit un objectiu de neutralitat climàtica per a l'any 2050 –amb un pas intermedi el 2030– que fixa una reducció d’almenys el 50% en les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle respecte a la situació base del 1990.

Un mínim de 10 anys més de pervivència dels actuals motors de combustió interna

Per a Antonio García, investigador també en el CMT-Motors Tèrmics, els motors de combustió interna, tal com els coneixem avui, perviuran almenys 10 anys més al carrer.

“De fet, això és el que proposen tots els governs”, ha afirmat. “A partir d'ací”, ha afegit, “prenent com a referència l'enginyer nord-americà i expert en modelatge de motors Kelly Senecal, el futur és eclèctic, que no elèctric. Això implica que no hi haurà una única tecnologia guanyadora. Això no és com els vídeos beta i VHS, o el CD i el DVD. Tenim un problema global que és el CO2 i sense la integració de vehicles elèctrics híbrids (VHE), híbrids endollables (VHEE), 100% elèctrics (VEB), de pila de combustible (fuel-cell), e-fuels, H2... serà impossible arribar als objectius marcats per al 2050”, ha conclòs.

Una nova guerra freda

Per part seua, Alberto Vassallo, especialista tècnic en PUNCH Torino (anteriorment General Motors Global Propulsion Systems), ha apuntat que en l'actual període incert, en el qual s'està produint una revolució tecnològica massiva en la mobilitat, sembla estar gestant-se una “nova guerra freda entre la propulsió elèctrica i la combustió interna que s'assembla a la tensió entre els Estats Units i la Unió Soviètica en els anys 60”.

Vassallo defensa que la propulsió elèctrica, els motors de combustió interna (MCI –ICE en anglès–) i les piles de combustible d'hidrogen, poden "coexistir pacíficament" durant molts anys. “Cadascun pot aportar el millor de si mateix per a millorar la sostenibilitat de la mobilitat, caminant cap a aquest futur eclèctic del transport”, ha assenyalat.

En la seua opinió, és cert que els vehicles elèctrics VEB augmentaran enormement en aquesta dècada, “però si atenem a les xifres, en el període 2018-2019 es van produir al voltant de 90 milions motors de combustió interna, i aquest és el mateix nombre que es pronostica per al 2030 de vehicles híbrids i elèctrics híbrids endollables, i tots aquests tindran un MCI avançat. En resum, la columna vertebral de la mobilitat en aquesta dècada continuarà sent el motor de combustió interna, juntament amb els elèctrics. Així que, parafrasejant la vella dita: "L'MCI està mort, visca l'MCI!", ha conclòs Vassallo.

Marge significatiu de millora quant a eficiència i rendiment

Una altra de les persones expertes presents, Amer A. Amer, cap de Tecnologia de Transport en la multinacional Aramco, ha assegurat que, atès que el transport està impulsat principalment per motors de combustió interna (més del 99% del parc actual), hi ha un marge significatiu per a millorar-ne l’eficiència i el rendiment de l'emissió de contaminants utilitzant una àmplia gamma de tecnologies que inclouen formes avançades de combustió del motor, arquitectures de motor noves i rendibles, sistemes de posttractament, augment de l'electrificació i ús de combustibles renovables.

“Per exemple” ha explicat, “la tecnologia d'encesa per compressió de gasolina ofereix el rendiment d'un motor dièsel, però amb emissions considerablement més baixes. Els combustibles sintetitzats a partir d'hidrogen verd i CO2, on l'hidrogen verd es produeix a través de l'electròlisi de l'aigua impulsada per energia renovable, ofereixen una oportunitat de descarbonització immediata quan s'utilitzen en motors de combustió interna alternatius, a causa de la seua compatibilitat inherent amb les bases fòssils i la flota de vehicles en ús”.

“No obstant això”, ha afegit Amer, “això requereix regulacions basades en anàlisis del cicle de vida (ACV) que tinguen en compte els beneficis del CO2 del combustible. És important recordar que, per a aconseguir un impacte durador en els gasos d'efecte d'hivernacle (GEI), són necessàries la tecnologia i l'elecció d'energia adequades per al sector adequat, en el moment adequat i a la regió adequada”, ha destacat.

Els motors de combustió, sense ajudes de la CE

Per part seua, Christof Schernus, president de l'Associació Europea d'Investigació en Automoció (EARPA n’és la sigla en anglès), apunta a una descarbonització de la flota existent amb l'ús de combustibles neutres en carboni i a la combinació de sistemes propulsius segons l'ús del vehicle. A més, Schernus avisa que, en el pròxim programa per al finançament de projectes amb fons de la Comissió Europea, s'han deixat fora els motors de combustió, que continuen sent fonamentals en motoritzacions híbrides a mitjà termini.

Organitzada cada dos anys per l'Institut CMT-Motors Tèrmics de la UPV des de l'any 2000, la conferència THIESEL està consolidada com una de les cites de referència mundial en l'àmbit de l’R+D+I sobre les futures plantes motrius en el sector del transport, tant de persones, com de mercaderies.

Notícies destacades


Projectes REMDE i DEBIO Projectes REMDE i DEBIO
La UPV demostra la usabilitat dels humans virtuals en el seu camí cap al reconeixement automàtic de símptomes depressius
"L'exili del 39 en el còmic. Vinyetes a la frontera" "L'exili del 39 en el còmic. Vinyetes a la frontera"
Obres gràfiques de creadors com Paco Roca, Manel Granell, Jordi Peidro o Ana Penyas, es converteixen en poderoses eines per a la transmissió de silenciades històries d'exili
La UPV desenvolupa un geoportal per a la prevenció de violència de gènere en els espais públics urbans La UPV desenvolupa un geoportal per a la prevenció de violència de gènere en els espais públics urbans
Segons l'ONU, l'assetjament sexual en els espais públics és un problema quotidià al qual s'enfronten dones i xiquetes en tots els països del món
Nova edició del CHALLENGE STEAM en la UPV Nova edició del CHALLENGE STEAM en la UPV
La iniciativa pretén acostar a l'alumnat infantil i juvenil a l'apassionant món de la programació, la robòtica, la impressió 3D, etc.
Un any de rècord Un any de rècord
La UPV va ingressar 116 milions d'euros en 2023 gràcies a la seua activitat en I+D+I, la xifra més alta de la seua història
El Santuario i Torrecilla El Santuario i Torrecilla
La UPV porta l'electricitat a dos llogarets d'Hondures construint plantes solars fotovoltaiques i capacitant a la població local



EMAS upv