•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV), pertanyents a l'Institut de Conservació i Millora de l'Agrodiversitat Valenciana (COMAV), està analitzant des de l'any passat els factors que limiten la rendibilitat del cultiu del meló d’or d’Ontinyent, amb la finalitat de revertir-los i incrementar-ne així la competitivitat i rendibilitat.

Aquesta varietat tradicional, única en el món, és un producte d'intens color groc i sabor exquisit cultivat a les terres de secà del municipi d'Ontinyent, situat a la comarca valenciana de la Vall d'Albaida.

La sembra del meló d’or, cultiu de secà, s'inicia al març-abril. Els seus fruits, que es cullen durant juliol, agost i setembre, es poden conservar fins a la darreria del Nadal i, fins i tot, a vegades, fins a Pasqua. No obstant això, en les últimes dècades, el seu cultiu ha anat disminuint de forma progressiva.

Incidència significativa de virosis dels camps de cultiu

Els resultats obtinguts en les investigacions de l'equip del COMAV-UPV iniciades en 2019 indicaven una incidència important de determinades virosis en els diversos camps de cultiu, generalitzada en tots els camps monitoritzats. Els investigadors van observar també una presència important de malalties fúngiques com el míldiu o l'oïdi.

Salvador Soler, coordinador del projecte i investigador del COMAV-UPV, explica que els estudis realitzats “van posar de manifest la incidència de malalties com un dels factors limitadors més importants de la rendibilitat del meló d’or. En els camps amb major virosis, s'observava una major freqüència de fruits amb el denominat tacat. Aquests fruits presenten una coloració groga de la pell no uniforme que el deprecia comercialment”.

WMV i ZYMV

En l'actualitat, l'equip de la UPV està determinant la incidència de les virosis causades pel virus del mosaic del meló d'Alger (watermelon mosaic virus, WMV) i el virus del mosaic groguenc de la carabasseta (zucchini yellow mosaic virus, ZYMV), que va ser per a les quals es va observar un major grau d'infecció en la investigació inicial.

“Els resultats obtinguts en el moment actual”, afig Soler, “indiquen una incidència per al WMV del 0 i el 90% en les plantes mostrejades, presentant-se plantes infectades en dos dels quatre camps on s'ha dut a terme el seguiment. En el cas del ZYMV, la incidència varia també entre el 0 i el 91% de plantes afectades, i s'ha detectat la virosi en tres dels camps. Cal destacar, en aquest aspecte, que el camp lliure de ZYMV també ho estava en el cas del WMV, i el més interessant és que, en aquest camp, l'agricultor no detecta aparició de tacat en la pell dels fruits que està començant a recol·lectar”.

El programa de millora, clau

Els resultats obtinguts confirmen la importància d'impulsar un programa de millora del meló d’or per a fer-lo més resistent a virosis. Seguint aquest objectiu, en dos camps de cultiu, un a Ontinyent i un altre a la UPV, l'equip del COMAV treballa en l'encreuament dels materials dels agricultors amb línies de meló portadores de tolerància a aquest tipus de malalties.

“L'objectiu”, apunta Soler, “és establir un programa de millora genètica de la varietat meló d’or per a aquelles malalties que en limiten la rendibilitat. Això permetrà, en un futur, que els agricultors disposen d'un germoplasma de meló d’or millorat que col·labore en la recuperació d'aquest meló valencià tan emblemàtic”.

Selecció en condicions de cultiu ecològic

A partir de la variabilitat detectada en 2019, “s'està continuant amb la selecció dels materials amb més qualitat, potenciant encara més aquesta varietat única en el món, però mantenint l’elevada resiliència que el caracteritza”, indica l'investigador del COMAV-UPV.

En aquest sentit, tenint en compte que es tracta d'una varietat molt recomanable per a sistemes de producció ecològica i situacions d'estrès hídric, es vol potenciar el cultiu d'aquest tipus de meló en condicions agroecològiques.

No debades, l'equip del COMAV-UPV assegura que pot constituir una alternativa molt interessant en les condicions de la comarca de la Vall d'Albaida, en municipis no solament com Ontinyent, sinó també Agullent, Aielo de Malferit i Fontanars dels Alforins.

Valorització del meló d’or d’Ontinyent

En l'actualitat, s'està procedint a fer els primers passos per a crear l'Associació de Productors i Comercialitzadors del Meló d’Or d’Ontinyent, amb l'objectiu principal de potenciar el cultiu i consum d'aquest meló valencià. Això, juntament amb el desenvolupament, de forma coordinada entre els investigadors de la UPV i els agricultors d’Ontinyent, d'un Reglament de Qualitat del Meló d’Or d’Ontinyent, permetrà poder sol·licitar a la Generalitat Valenciana la marca de qualitat CV per a aquest tipus de meló.

L'objectiu de les diferents activitats que s'estan realitzant és valorar aquesta varietat tradicional de meló, potenciant-ne el cultiu per part dels agricultors de la Vall d'Albaida, especialment d'Ontinyent, i si és possible d'altres pobles limítrofs. El registre, realitzat a la fi del 2019, del meló d’or d’Ontinyent com a varietat de conservació, contribuirà també a aquest objectiu general.

El projecte Posada en Valor del Meló d’Or d’Ontinyent va ser finançat per la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana durant el 2019 (núm.: 2019/VALORA/VSC/002), i ha sigut presentat també a la convocatòria corresponent a 2020.