Margarita Salas, científica d'impacte mundial, va morir ahir a Madrid als 80 anys, víctima d'un problema de reg en el seu tub digestiu. La investigadora asturiana, figura clau a nivell internacional en l'àmbit de la genètica i primera dona espanyola a ser triada com a membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (al 2007), marxa deixant arrere un currículum excepcional.
Nascuda en la localitat asturiana de Canero el 30 de novembre de 1938, Salas es va llicenciar en Ciències Químiques per la Complutense de Madrid, universitat en la qual, posteriorment, es doctoraria en Bioquímica influenciada pel Nobel espanyol Severo Ochoa, conegut del seu pare i professor seu a Nova York entre el 1964 i el 1967.
Després de tornar dels Estats Units, Salas va ser professora de Genètica Molecular en la Facultat de Químiques des del 1968 fins al 1992, desenvolupant a més activitat docent en la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Madrid del 1976 al 1981.
Així mateix, des del 1974, la seua labor docent es va estendre també al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa -pertanyent al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)-, que va dirigir fins al 1994.
Reconeguda nacional i internacionalment
Elegida presidenta de la Societat Espanyola de Bioquímica l'any 1988, Salas va dirigir l'Institut d'Espanya del 1995 al 2003 i va rebre, durant la seua dilatada trajectòria, nombrosos reconeixements nacionals i internacionals, entre els quals la científica va tirar sempre en falta el Príncep d'Astúries, guardó que li feia especial il·lusió per la seua condició d'asturiana, com ella mateixa va reconèixer públicament.
El seu descobriment de l'ADN polimerasa del virus bacteriòfag phi29 permet amplificar l'ADN de manera senzilla, ràpida i fiable, circumstància que ha aplanat el camí a nombrosos avanços genètics. "Aquesta tecnologia ha sigut la patent més rendible del CSIC", assenyala la pròpia institució en un comunicat.
La seua imatge, al Rectorat de la UPV
La UPV, que va triar a Margarita Salas com a icona del seu projecte Murals Interactius - Dones de Ciència, lamenta profundament la pèrdua d'aquesta autèntica pionera, la imatge de la qual brilla amb llum pròpia en la façana del Rectorat de la nostra institució universitària, en homenatge a la seua extraordinària contribució a la ciència i a la integració de la dona en aquesta, lluita a la qual va dedicar bona part de la seua vida. Descanse en pau.
Notícies destacades