•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

De xicotet, volia construir avions, però el taller familiar va despertar en Raúl la passió pels cotxes i li va marcar un objectiu: la Fórmula 1. Avui, als 31 anys, el somni d'aquest alacantí ja és una realitat. L'any passat, va realitzar el suport de fàbrica en l'Operations Room a Carlos Sainz, i aquesta nova temporada, vetlarà per la seguretat i el bon fer del bòlid de l'australià Daniel Ricciardo. El seu pròxim repte, formar part de l'equip en pista, està cada dia més a prop. I en aquest camí, una fita clau: la UPV.

- Tot va començar en un taller de Mutxamel...

- Sí, sí. Quan era xiquet, m'agradava l'enginyeria i com sempre he sigut de mirar molt cap amunt, em deia a mi mateix: 'El més alt en enginyeria, l'aeronàutica'. Avions, això és el més difícil, i em motivava. Però després, mon pare té un taller familiar, la qual cosa per cert implica, òbviament, que en vacances, quan torne a casa, és a treballar (riu)... I bo, allí veia cotxes oberts, els budells del motor... i llavors vaig començar a trobar-li la gràcia, a veure la bellesa de l'enginyeria. Per a mi, un cotxe sempre ha sigut la seua part interna, com funciona, sempre m'ha semblat fascinant i he pensat 'Què llest és l'ésser humà per a poder fer aquestes coses!'. Poder veure això em va encantar. Llavors vaig pensar 'Igual no vull ser enginyer d'avions, sinó de cotxes. Què és el millor dins de l'enginyeria de cotxes? La competició. I dins de la competició? La Fórmula 1. Què és el primer que he de fer per a arribar ací? Per començar, anar a una universitat a estudiar enginyeria industrial'. Llavors, vaig cercar i vaig veure que la UPV tenia una reputació molt alta. Era una carrera que tenia molt de prestigi i que deien que era molt difícil, però no m'ho vaig pensar i me'n vaig anar a l'ETSEI de la UPV.

- I quins records tens de la UPV?

- Uff... Molts! Recorde que vam fer un equip de MotoStudent en el qual vam posar moltíssima il·lusió, també els professors i les assignatures més difícils, les paelles, per descomptat, eixir els dijous... Encara que Industrials no et donava molt de marge, era també estudiar a l'estiu... fins a juliol (riu). Anàvem a la Biblioteca a l'estiu i estàvem només els d'Industrials, bo, i els de Camins i Química... Els altres estaven tots de vacances.

- Ix preparat un titulat en Enginyeria Industrial de la UPV per a afrontar el repte d'entrar en la Fórmula 1?

- Sí, totalment, totalment. La carrera que vaig fer jo, abans del Pla Bolonya, tocava molts camps, i encara que hi ha gent que puga pensar, 'Bé, aprenent de tot, mestre de res', no és així, perquè et formen amb una base de conceptes molt àmplia i, malgrat que no sàpies alguna cosa específica, saps per on va el tema i on mirar-ho. Saps com cercar la solució, que al cap i a la fi és l'important, perquè la memòria, en algun moment, et fallarà. Et donen una formació molt bona i molt oberta. Jo, ací a Gran Bretanya, m'he adonat que hi ha enginyers que no saben molt de motor, i a la UPV tenim el CMT... tenim, perdó, teniu (riu de nou) el CMT, que la formació que dóna en el tema de motors és brutal. Jo en Renault em sent com que em parlen de qualsevol cosa de motors i l'entenc, fins i tot propose coses relacionades amb això i sí, el meu cap sí, perquè és un crac, però veig que, potser, a alguns companys els falta aquest coneixement. I a més, aquella formació tan àmplia et dóna creativitat per a resoldre problemes en altres camps, encara que siga molt bàsica, saps que està, i pots dir 'Em sona que en Electrònica fan això, veuré si podem aplicar-ho ací també', i saps on cercar-ho. Després, aquesta formació la vaig complementar amb el màster, però de la UPV ixes molt ben preparat.

- Tornem al present, què és l'inici del teu cinquè any en Renault. Noves responsabilitats?

- Sí, sí, com en molts treballs, ara, amb el pas del temps, les responsabilitats canvien, van creixent. Enguany hi ha una nova evolució en aquest aspecte. Jo vaig entrar fa quatre anys gràcies al que ací diuen un graduate program, que és una posició en la qual ells, tenint en compte que acabes d'eixir de la universitat i que la teua experiència és més aviat poca, et donen un treball d'acord amb això i, durant els dos anys que dura el programa, et van preparant. Després, a mesura que ells van tenint més confiança en tu, et van pujant les responsabilitats i donant un altre tipus de tasques.

- Després d'aquests dos últims anys, en l'Operations Room, hem llegit que la teua següent aspiració és formar part dels Engineers of Perfomance, les persones que ajuden en pista, la qual cosa implicaria abandonar el lloc base a la Gran Bretanya i passar a acompanyar l'equip...

- Així és. Jo vaig entrar en una posició que és una mica el planter de l'equip de carreres. No és necessàriament així, però sol ser el camí més natural. Ara, estic en un lloc en el qual m'encarregue de llegir les dades de les carreres i els cotxes, i de fer simulacions prèvies per a preparar el cotxe per a la carrera, en fàbrica. A mi em van assignar un cotxe, que era el cotxe de Carlos, i jo estava en el seu grup d'enginyers. Ara, en anar-se'n Carlos, serà el de Ricciardo. I el que fem en l'Operations Room és el suport de fàbrica. Tenim unes instal·lacions preparades per a rebre les dades, tota la telemetria i, a través de ràdio, tenir el contacte directe amb els enginyers de pista. Llavors, encara que després fem anàlisi per als dos cotxes, jo en mire específicament un. En aquest suport de fàbrica a l'equip de pista, observem constantment la telemetria, que tot estiga bé en qualsevol moment i no hi haja cap problema. Si n'hi ha, intentem solucionar-ho. És a dir, potser hi ha un sensor o un canal de telemetria que està donant algun problema, o insinuant que n'hi ha. Llavors, he d'investigar si el problema és real o no, si ve del cotxe o no, i posar-ho en coneixement de la resta de l'equip. Perquè ens entenguem, el pilot té un enginyer cap a la pista, que és el que ho organitza tot i està en contacte amb ell. Entre tots dos tenen l'última decisió per a millorar el cotxe. Després hi ha un enginyer de rendiment, que també està allí a la pista, i després estem nosaltres a la fàbrica, fent una labor semblant a la de l'enginyer de rendiment. De fet, el meu lloc es diu així, enginyer de rendiment, d'optimació. Si veig un problema, em pose en contacte amb l'enginyer de rendiment de pista per a traslladar-li on he vist un problema, i ja ell em diu si dec o no preocupar-me per això. Si veiem un colp o un problema seriós, s'avorta la volta i es guarda el cotxe. D'altra banda, treballem a fer canvis en el cotxe. Si el pilot es queixa, a més d'intentar fer que el cotxe siga el més ràpid possible, cerquem adequar-lo al que vol el pilot, que al cap i a la fi és el nostre millor sensor. Fem també anàlisi dels competidors, prediccions de frens, simulacions que duem a terme els divendres, que és el dia més dur i pots estar treballant de 12 a 16 hores segons els problemes que tingues... Fet i fet, l'equip de carrera és el que té la decisió final, però nosaltres li aportem totes les dades que podem.

- El teu vincle és amb Renault, no amb el pilot, és clar...

- És clar. A veure, jo he escoltat que Alonso es va emportar el seu pilot de pista a MClaren, però és un altre nivell, lluny d'on jo estic, que és un tercer o quart escaló. Hi ha l'enginyer de pista, després el de performance, després hi ha un altre enginyer que ajuda els dos cotxes, però des d'allí, i després ja estic jo ajudant el meu cotxe des de l'Operations Room. Jo sóc enginyer de Renault, i quan Renault contracta un pilot, li dóna un equip de treball en el qual em trobe jo. Anar-se'n a un altre equip no és senzill, perquè a més, l'altre equip ha de prescindir o resituar la persona que tenia fent aquell treball... Passa alguna vegada, com va ocórrer amb Alonso, però no és el normal.

- Llavors, com veus el futur?, què creus que t'espera?

- Jo estic indefinit ara ací. Els dos anys inicials de graduat, entres amb un salari més baix i poca responsabilitat... però, almenys en el meu cas, no em preocupaven els diners, jo el que volia era venir i formar part d'això. Després, ja estic en el projecte, i llevat que ho faça molt malament o hi haja problemes de finançament i necessiten retallar... (riu). El projecte de Renault és a llarg termini, de 10 anys, en portem tres i aquest serà el quart. Ací, a més, el meu cap ja em va dir que el pla enguany és formar-me millor per a poder ser un reserva d'aquest grup d'enginyers de pista que comentàvem abans. De fet, em va preguntar, si tu no vols acabar en l'equip de carreres, dis-m'ho perquè et resituaríem. Òbviament (riu de nou), jo li vaig dir que aquesta pregunta no feia falta que la fera. Li vaig respondre: 'Fa falta que et conteste a això?' I va riure i em va dir: 'Ja ho sabia, però bo, havia de preguntar-t'ho'. Llavors, aquest és el pla, i jo ara he de demostrar que valc, perquè si no complisc les expectatives, l'any que ve poden resituar-me en un altre lloc. Però bo, no sé si ho estic fent bé o malament, el que sé és que, de moment, el meu cap no es queixa... (somriu).

- Bon senyal, sens dubte. Moltes gràcies, Raúl, i molta sort amb vista al futur.

- Moltes gràcies a vosaltres.