•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Han faltat mans per a arreplegar tant premi. L'organització d'iGEM és extremadament estricta en el protocol de l'Awards Ceremony. Solament dos membres de cada formació pugen a l'escenari a recol·lectar cada trofeu. Però, conforme avançava la gala i el presentador nomenava una vegada i una altra a la UPV, començava a quedar clar que Adrián Requena i Tzvetelina 'Betty' Anguelova serien incapaces de subjectar tanta estatuilla entre els dits.

Mentre, l'equip, relegat unes files més arrere del gegantesc saló de l'Hynes Convention Center, saltava com un ressort dels seus seients cada vegada que el speaker pronunciava el nom del grup. Crits, riures, abraçades, llàgrimes d'alegria, picades d'ullet de complicitat, eufòria total, bogeria. No era per a menys. S'havien proposat repetir la gesta del 2016, quan la UPV va aconseguir medalla d'or i dos premis. I, en lloc d'això, acaben com a guanyadors absoluts de la competició de biologia sintètica més important del planeta, i amb cinc trofeus. Emulant en la distància l'atleta Jesse Owens que, el 1935, va ser capaç establir d'altres rècords mundials en tan sol 45 minuts.

Per davant de tots els "titans"

Costa assimilar que el projecte de la UPV ha batut totes les grans universitats del món presents en aquest certamen: Harvard, Yale, Oxford, MIT, Cambridge, Imperial College de Londres, Columbia, Sant Diego, ETH Zurich, Stanford, Munich, Delft, UCLA, Sorbona, Lausanne... I el que és encara més prodigiós, no solament han triomfat en el palmarès sinó que han rebut felicitacions i elogis de totes elles. Com les groupies en els concerts.

A hores d'ara de l'esdeveniment, ja ningú recorda les penúries passades per a arribar fins a ací i els molts patiments (el projecte va estar a punt de perillar, per l'abandó de patrocinadors i la falta de suports). I entre les principals contrarietats, l'absència d'una de les claus del grup, Alberto Coronado, l'incansable biotecnòleg amant de les plantes carnívores, que es va veure obligat a renunciar al viatge un dia abans de partir, per baixa mèdica.

També va resultar un seriós inconvenient la fallada dels motors de Printeria. La màquina va estar en funcionament sense pausa durant tota la segona jornada. I va deixar de moure's, exhausta, en el pitjor dels moments, quan al caient del tercer dia, la presentació era imminent. Els nervis en l'estómac, el micro que no funciona, el cable oblidat en l'hotel... Solament faltava l'androide C3PO anunciant, com en El imperio contraataca, les ínfimes probabilitats de supervivència.

Entre els cracks de la synbio

I, contra tot pronòstic, va arribar el triomf. El trofeu que els acredita com a vencedors absoluts és una rèplica en metall d'una peça de Lego de la grandària d'una caixa de sabates. Porta gravats els noms de tots els cracks de la synbio des del 2004, l'any en què es va iniciar la competició: Heidelberg, Cambridge, Washington, Groningen, Pequín... i ara també, la Universitat Politècnica de València.

A tots ens emocionen les històries èpiques amb els seus inicis rocambolescs, la intensitat de l'acció, els girs inesperats, l'espectacle a gran escala, el final heroic, el merescut botí... Així ha sigut l'aventura a Bostón d'Adrián Requena, Carolina Ropero, Carlos Andreu, Roger Monfort, Tzvetelina Ilieva Anguelova, Marc Martínez, Héctor Izquierdo, Blanca Madorrán i Joan Casado, juntament amb els instructors Yadira Boada i Alejandro Vignoni. Una proesa que es tanca amb les paraules de Tom Knight, un dels més prestigiosos biòlegs sintètics, al tancament de la gala: "Recorda. No has de demanar permís a ningú per a aprendre alguna cosa nova".

• Crònica del dia 0
• Crònica del dia 1
• Crònica del dia 2
• Crònica del dia 3