3 de juny: “Dama d’anit, no voldria enutjar-vos”, La nit (1956) : Servei de Promoció i Normalització Lingüística : UPV

Idioma · language I

Castellano

English
a · A I
Cercar I
Directori

Servei de Promoció i Normalització Lingüística

Inici UPV :: Servei de Promoció i Normalització Lingüística

Serveis que prestem

Compromisos que assumim

Atenció a l'usuari

Normativa

Cursos i més formació

Proves d'acreditació

Vols fer-nos una consulta?

Autoaprenentatge

Activitats de promoció

Suport al PDI

Ajudes

Assessorament i traduccions

Recursos en línia

Dades sociolingüístiques

Commemoració Estatut d’Autonomia

Expandir

3 de juny: “Dama d’anit, no voldria enutjar-vos”, La nit (1956)

Servei de Promoció i Normalització Lingüística Any Estellés 3 de juny: “Dama d’anit, no voldria enutjar-vos”, La nit (1956) ...

Dama d'anit, no voldria enutjar-vos,
però he pensat que sou la meua mort
quan, al café, us vaig veure asseguda
amb el marit i no massa distreta.
Des d'un racó us vaig veure de sobte:
no vaig poder deixar ja de mirar-vos.
La meua mort és una mort burgesa,
blanca de carns i freda d'entrecuix.
És una mort ordenada i altiva.
S'alça del llit al temps que la criada,
no deixa res sense la seua cura,
va revisant els racons de la casa,
mirant si hi ha pols damunt les cadires.
Sols ix de nit algun dissabte que altre
i només pren llet i un dit de café,
car el café la sol desvetlar massa.
Dama d'anit, que el vostre esguard altiu
vàreu vessar pel quartet i les taules
negligentment, sense cap de tendresa,
creuant les mans bovament al baix ventre.
La meua mort té vostre encarnadura.
La meua mort és como vós de fidel.
La meua mort m'ho és de tan honesta.
Car no hi ha res més fidel que una mort.
La meua mort se'n ve amb mi a totes bandes,
exactament com vós amb el marit,
complint només un deure, com feu vós.
Exactament un deure conjugal.