Els vèrtexs de la O

a  Márcio-André

Els inicis acabats de l’inici. El pinyol de la paraula que retorna al si del pinyol, al seu ivori de lluna, a la frontera de les aigües seminals. El blat sota la blanca llum de l’èter: Ideogrames damunt la pell de l’ombra. El jaguar constructor dels cels que s’expandeixen. La ferralla estel·lar. L’oxi  gen de les cases de la memòria. Hem alçat ciutats entre les vinyes de les nostres extremitats, entre els reflexos dels àpats carnals, entre els llenguatges de les antenes boreals, damunt les plaques tectòniques del sentit. Cases per on travessa el llamp austral. La música muda de la mar. Les columnes helicoïdals de plom. El vol de l’arc. Espills de l’ull de l’avena. El basalt del cavaller del silenci vora els boscos de plata: Tots els alfabets ferits. De miosotis, l’alè originari: La llum de les grafies, de les icones al·lògenes dels rèptils. El desert de les medul·les. La bauxita dels rellotges sense esfera. El discurs que s’esborra quan es pronuncia. L’ambre de les vocals insomnes per sempre més. Les bactèries de les síl·labes d’Andròmeda: Roig crepuscular. El bronze corbat del bou. La petxina d’ònix. La o sense fi, sempre refent-se, buida i repleta. La o i l’àlef. El cant de l’ombra harmònica i cúbica. El peix de l’hàlit. La lluna lacustre. Navalla dels hemisferis. Espill d’orquídia sota la pluja. Vitrall de signes que s’esbocinen. El dir de la primera ameba dins l’urna de mica. L’altre: Nosaltres, creadors de l’altre dins la llavor de la saviesa.

Les urnes de l’aire

gehen wir durch Träume und Träume

Nelly SACHS

 a Rafa Cuesta

El dia. I els somnis. I el desert suau d’aquestes teulades. Les allaus de neu i de muntanyes. I el fumall que no acaba mai de cremar. El pol·len del temps dins les urnes de l’aire. I les daurades cúpules de les abelles. Els vestits del desig furtiu i la terra remoguda. Els angles de l’espígol. La pell tatuada de l’estany. Els rocs i els boscos. Les eugues que em condueixen m’han portat tan lluny com desitjava el meu cor. El camí inundat. Els cavalls i els bous que transiten per la senda de la nit i per la senda del dia. L’eix i la boixa de la roda. L’agut xerric. Els cercles tornejats. Els golfos i els muntants de coure. Les joves donzelles i la benèvola deessa. Els vels que envelen el cèrcol de la veritat. ?πποι τα? με φ?ρουσιν, ?σον τ? ?π?θυμ?ς ?κ?νοι, π?μπον. El pensament: La saba de l’ésser. La paraula que germina una fràgil aranya. L’energia del vol i de l’ala a l’entreson. Artigar les cendres. A l’espill, l’arrel aquàtica. Els ossos i la terra. El dolor callat dels líquens. La serp sembradora. Els indrets salvatges. El ritme dels molinets sota els voladissos. El blat, els vímets i els joncs vora l’aigua. La falç i el vesc. El roure i l’estació humida. El cérvol i l’arc de la cova. Aquest refugi d’ombra: Les fosques plantacions. Aquesta roja pell dels fruits i les llavors que bullen. Aquest sílex primigeni. Aquesta larva de llum: Filaments de la transparència.

Joan Navarro, A deslloc