No existeix cap fórmula màgica per a redactar bé un text: redactar —escriure— no és una tasca simple, ans al contrari, és un procés complex que implica diverses habilitats, a més del domini de la llengua en què s’escriu. Escriure és un acte comunicatiu i social: mai no s’escriu en abstracte ni en el buit, sinó que algú —l’emissor— redacta un text —el missatge— per a algú altre —el receptor— amb una intenció i uns objectius determinats i en un context concret: informar, convèncer, donar instruccions, predir fenòmens, sol·licitar alguna cosa, convocar a una reunió, invitar a un esdeveniment, etc. Cadascun d’aquests tipus d’escrits —anomenats gèneres discursius— acompleix una funció comunicativa diferent que en condiciona les parts, el lèxic, l’extensió, etc.: pensem, per exemple, en la rigidesa d’una sol·licitud administrativa enfront d’altres documents menys formals amb una estructura flexible.

Esmentem aquestes qüestions perquè les recomanacions de redacció que trobareu tot seguit s’han d’entendre com a consells generals i no com a normes estrictes, per tant, el compliment o no d’unes o altres dependrà del tipus d’escrit que vulguem compondre. Amb tot, també cal tenir em compte que aquests consells s’han concebut en i per a la comunitat universitària, és a dir, que corresponen sobretot a l’àmbit acadèmic i administratiu i al registre formal.

Hem estructurat les recomanacions en tres apartats d’acord amb les tres grans etapes de l’escriptura: la planificació —abans d’escriure—, la textualització —la redacció més pròpiament dita— i la revisió que, a diferència del que se sol pensar, no és una fase final i no es refereix únicament a l’ortografia —un dels aspectes més superficials de la llengua—, sinó que està present durant tot el procés de composició. Com és lògic, la major part dels consells pertanyen a la segona etapa i es refereixen a aspectes que tenen a veure amb les paraules, les oracions, els paràgrafs i el text sencer; aquesta última classificació és més bé orientativa, ja que, evidentment, alguns elements podrien formar part d’un altre apartat —els connectors, per exemple. Hem donat prioritat en tot moment al fet que aquestes recomanacions van adreçades sobretot a lectors no vinculats a àrees lingüístiques, per la qual cosa hem tractat d’utilitzar-hi la mínima terminologia especialitzada possible, a pesar del risc d’incórrer en alguna imprecisió, des del punt de vista dels corrents lingüístics actuals. En tot cas, l’objectiu d’aquestes recomanacions és que resulten una guia útil i pràctica per a les persones que quotidianament han de redactar documents en el món de la universitat.