Lector de poesia (1986)
(Raimon)

Ja no hi ha núvols en pantalons
ni l'abril és el mes més cruel.
I si dorms no veuràs res de res.
Sílvia no ha tingut mai records
i els amants sempre són diferents.

Oblides que oblides cada dia.
Cada dia oblides que oblides.

No es veu el turista de crepuscles.
De la pàtria ningú no es cansa.
I els infants no travessen carrers
amb voluntat de fugir de casa.
Qui vol viure ara en els pronoms?

Oblides que oblides cada dia.
Cada dia oblides que oblides.

Si t'il¿lumines d'immens no et veuen.
Són mesquins alguns i algunes coses.
Ara el món mostra menys pietat.
Plou a ciutat, no plora el meu cor.
Llibertat, on escriuré el teu nom?

Oblides que oblides cada dia.
Cada dia oblides que oblides.