Soliloqui solipsista (1996)
(Raimon)

Parlava amb mi mateix i em deia:
si dius que només pots ser lliure
si no noten que existeixes,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.

Parlava amb mi mateix i em deia:
si dius que hi ha qui ha resistit la tortura
i no ha resistit l'adulació,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.

Parlava amb mi mateix i em deia:
si dius que l'amor és sempre una immensa
pregunta que els amants alimenten estimant,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.

Parlava amb mi mateix i em deia:
si dius que no tens enveja de la seua seguretat
i que no estàs a gust amb els teus dubtes,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.

Parlava amb mi mateix i em deia:
si dius que no ets Folquet de Marsella
i que cantant et ve a la memòria
allò que cantant pretens oblidar,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.

Parlava amb mi mateix i em deia:
si dius que no ets adulador, ni depredador,
ni competitiu, ni esportiu
i que no saps com viure
a la ciutat hispanocatalana on vius,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.

Parlant amb mi mateix he arribat a un acord,
provisional, i m'he dit:
més val no ser entés
que romandre callat.
T'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.