El dia 31 de maig de 1988 vaig tindre l'honor d'investir al primer Dr. Honoris Causa d'esta Universitat. Va ser el Mestre Rodrigo i va ser a l'inici de la primera legislatura, regida per l'anomenada L.R.U., primera Llei democràtica d'universitats, des de cap a molts anys. El Solemne Acte es va celebrar en el Palau de la Música. La investidura va tindre una segona part en què es va interpretar, el concert d'Aranjuez per l'orquestra municipal, acompanyada del gran guitarrista Narciso Yepes. Des de llavors, sempre que he pogut, he aspirat que els nostres Doctors foren proposats i investits, més que pels seus mèrits en l'Acadèmia i en l'acadèmic, pels mèrits aconseguits en la Universitat de la vida. Per ací han passat, entre altres, brillants representants de tal meritori sobreviure, Valentina Tereskova, Alicia Alonso, Monserrat Caballé, la princesa Muna, el Cardenal Tarancón, Rafael Alberti, Emilio Attard, Cousteau, Adolfo Suárez, Saramago, Vicente Ferrer, Berlanga... Ells són, entre altres molts recipendiaris de la més alta distinció que una Universitat pot atorgar.
Hui tenim l'honor de poder atorgar-la a l'Excm. Sr. D. Luis Jiménez Lorente els rellevants mèrits del qual han sigut justament glossats pel Professor Chueca. El ja Dr. per causa d'honor, Excm. Sr. D. Luis Jiménez Lorente, és un excel·lent exemple d'eixa Societat visca al que ens devem, i si els censos de Doctors Honoris Causa, admeteren, que afortunadament no ho admeten, etiquetes, jo proposaria i posaria al Dr. Lorente en el que abans m'he referit com a Universitat de la vida, i ho posaria perquè els seus dos grans aportacions des de i cap a la Societat, a tota la Societat, són de tal valor intel·lectual i tan necessàries ara com ara (i demà per demà) que cal destacar-les cisellades en pedra, si fóra necessari, en este Paranimf, perquè no se'ns obliden mai.
Em referisc, en primer, lloc al mecenatge, un de les més nobles expressions, encara que no l'única, que donen legitimitat a la riquesa. Una Societat ha d'obrir camins perquè la major potencialitat i força dels seus membres puga ser expressada, ja que és malaltís fer que una Societat camine al ritme de què menys corre, del menys ràpid, del menys emprenedor. No obstant, quan algú té el privilegi que el seu esforç fructifique notòriament, la legitimitat d'este estatus només s'aconseguix retornant a la Societat els fruits dels fruits d'eixe esforç. Es podria dir amb altres paraules: La Societat obri camins i dóna facilitats per al que més corre córrega més, però a condició que el privilegiat corredor porte en eixe viatge al futur, al seu germà menys afavorit. Eixa ideologia, eixe principi, és un dels motors i pilars de les societats avançades. Eixa és la grandesa del mecenatge. Eixa és la grandesa de D. Luis Giménez Lorente que fa retornar a la Societat o porta a la nostra Universitat els fruits dels fruits del seu esforç. Perquè el germà menys afavorit, en este cas alumnes i professors, participen dels èxits per ell aconseguits.
I la segona de les aportacions de D. Luis Giménez Lorente, és la que té a veure amb la naturalesa del seu llegat. El seu llegat és, per al que no ho sàpia, Patrimoni de la Humanitat. La garantia de supervivència, de sentit, d'alegria, de tot este Patrimoni, no és el d'estar ocult davall set claus, ni ser adorat per un solemne adorador, ni gemec per un ploraner professional El Patrimoni de la Humanitat està per a veure la llum, tota la llum, la de hui i la de matí, i fer amb nosaltres el viatge al futur. Ajudant-nos i ajudant-se. El Patrimoni que D. Luis Giménez Lorente, ens hi ha llegat té més legitimitat, més alegria, més futur, més influència, més poder, més respecte social i és més volgut després de la seua donació a la Universitat Politècnica de València, després de permetre que ho puga veure el món sencer, després de l'exposició que hem inaugurat i després que la Universitat felicite el Nadal, com així ho anem a fer, amb la reproducció d'un mapa..., i després de tot el que pensem fer si Déu vol i si li dóna salut al Professor Chueca i al seu meravellós grup d'herois-col·laboradors.
Moltes gràcies D. Luis, a partir d'ara company a perpetuïtat en este Claustre. Vosté acaba d'obrir un camí de possibilitats incalculables.
Moltes gràcies.
