Joaquim Rodrigo és, en el prestigi mundial dels músics espanyols que encara viuen, el número u indiscutiblement.
Naix a Sagunt el 22 de novembre de 1901. El 1905 perd la visió com a conseqüència d'una epidèmia de diftèria. El 1906 es trasllada amb la seua família a València.
A València estudia teoria de la música amb J. Julián, piano amb R. Ribes i harmonia i composició amb F. Antich i rep consells de Francesc Enric Gomà i Eduard-López Chávarri.
El 1922 viatja a Alemanya on investiga de forma autodidacta i escriu les seues primeres partitures- entre les quals, Juglares per a orquestra, estrenada a València el 1924.
Cinco piezas infantiles ; per a orquestra obtenen en 1925 un premi nacional.
Entre 1927 i 1932 viu a París. Segueix les classes de composició de Paul Dukas, del qual arriba a ser deixeble predilecte, a l'Escola Normal de Música de París.
Coneix Manuel de Falla i s'estableix entre tots dos una profunda amistat. També durant aquests anys es troba amb la pianista Victòria Kamhi, professora diplomada del conservatori de París, amb qui va contraure matrimoni el 1933.
Del seu reconeixement a París en són prova les nombroses edicions primerenques parisenques de les seues obres.
De retorn a Espanya el 1933, obté la Beca Comte de Cartagena que li permet reinstal·lar-se a París, on aprofundeix en la història de la música amb Maurice Emmanuel i Pirro, i des d'on fa gires artístiques a Alemanya, Àustria i Suïssa.
El 1934 obté el primer premi del Cercle de Belles Arts de València amb el seu poema simfònic Per la flor del lliri blau .
El 1935 mor el seu mestre Paul Dukas i en memòria seua compon la Sonata de adiós per a piano.
Al juny de 1936 marxa amb la seua muller a Alemanya abans que esclatara la guerra civil espanyola. Arran de la guerra a Espanya se suspén la beca Comte de Cartagena de què gaudia i sumeix el músic en una difícil situació econòmica.
Entre 1936 i 1938 va viure a París, Friburg i Salzburg. El 1938 va ser professor en els cursos d'estiu de la Universitat de Santander a pesar de les dificultats de la situació espanyola.
En 1935 compon a París el Concierto de Aranjuez . De tornada a Espanya el matrimoni Rodrigo s'instal·la definitivament a Madrid el 1939 i el 1940 estrena el Concierto de Aranjuez , el seu major èxit i la base de la seua popularitat mundial, a pesar de ser una obra que representa només un aspecte parcial de la seua complexa personalitat de compositor, menys coneguda en d'altres d'interés molt notable.
Durant la dècada dels quaranta va ser cap de l'Organització Nacional de Cecs d'Espanya i va iniciar les seues col·laboracions com a crític musical. Va ser també, des del 1940 i al llarg de més d'una dècada, assessor de música de Ràdio Nacional.
1942. Premi Nacional de Música pel concert Heroic per a piano i orquestra. Exerceix la crítica al diari Pueblo . Anys més tard per als diaris Marca i Madrid .
Va ocupar durant els anys 1944 i 1945 el lloc directiu del Departament de Música de Ràdio Nacional.
1945. Rep la comanda de l'Orde d'Alfons X el Savi.
1947. Creador i professor a la Càtedra de Música Manuel de Falla de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Complutense de Madrid.
1948. Primer premi per Ausencias de Dulcinea en el concurs cervantí convocat amb motiu del 4t centenari del naixement de Miguel de Cervantes.
1950. Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.
Ha exercit l'ensenyament de la Història de la Música a la Universitat de Madrid.
1953. Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi.
1954. Vicepresident de la Secció Espanyola de la Societat Internacional de Música Contemporània (SIMC).
