Professor Jean Dausset,
Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Rector,
Claustre de la Universitat,
Senyores i senyors,
Un grau d' honoris causa és un gran honor, el màxim que la Universitat pot oferir, però pense que és també un honor per a aquesta Universitat que el professor Jean Dausset s'haja dignat a acceptar la proposta d'aquest Claustre.
Aprofite per a agrair a aquest claustre l'oportunitat de pronunciar la laudatio , especialment per a mi per l'afecte i l'amistat de molts anys amb el professor Jean Dausset.
El professor Jean Dausset, premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1980; va nàixer a Tolosa de Llenguadoc, a França, el 1916. Va estudiar medicina a la Facultat de Medicina de París i després d'una temporada a l'Àfrica, ha passat la major part de la seua vida a París, on ha viscut i ha rebut tota classe d'honors, a més de, com ja he indicat, posseir el premi Nobel.
Tardaríem molt a indicar, encara que fóra breument, el seu currículum, de manera que d'una forma abreujada ressaltaré que ha sigut director d'Investigació de la Unitat d'Immunogenètica de trasplantaments humans a l'Institut Nacional de la Salut i de la Investigació Mèdica; fundador i president de France-Transplant; fundador i president de France-Bone Marrow Grafts; fundador i president del Centre del Polimorfisme Humà; professor d'Immunohematologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de París i professor de Medicina Experimental al Col·legi de França. Té 13 honoris causa . Forma part de nombroses i prestigioses acadèmies com ara l'Acadèmia Reial de Medicina de Bèlgica; l'Acadèmia de Medicina de l'Institut de França; l'Acadèmia Nacional Americana de Ciències i de la Reial Acadèmia de les Illes Balears.
Ha sigut president de la Societat Francesa d'Immunologia; de la Societat Francesa d'Hematologia i de la Societat de Trasplantaments.
Entre més d'una dotzena d'importants premis, a més del premi Nobel, cal assenyalar-ne d'altres de tan distingits com el premi de la Fundació Wolf i el de la Fundació Jiménez Díaz. També esmentaré dues de les seues moltes condecoracions, el més alt grau com a Oficial de la Legió d'Honor i comandant de l'Orde de la Corona de Bèlgica.
Per falta de temps no puc detallar els seus treballs científics però és important ressaltar que sense ells tota la tecnologia i el gran avanç científic i humà que representen els trasplantaments no es podrien portar a terme. Així doncs, només citaré una frase del seu discurs del premi Nobel amb el títol "El complex major histocompatibilitat en l'home: passat, present i conceptes futurs", que en les seues senzilles i humils paraules diu: "la definició d'aquest polimorfisme comença a emergir en tres laboratoris, en el nostre, on descobrim el primer antigen MAC (HLA-A2)....".
Però vull referir-me a un altre aspecte menys conegut però que indica la seua gran sensibilitat, generositat i preocupació pels altres. Em referisc al seu Centre de Polimorfisme Humà situat a l'Hospital Sanit Louis que ha proporcionat mostres d'ADN mundialment i ha sigut crucial per al desenvolupament del Projecte del Genoma Humà. En aquest sentit vull insistir en una cosa poc coneguda i és la seua inestimable col·laboració en la 1a reunió de Col·laboració Científica sobre el Projecte Genoma Humà que es va celebrar a València l'any 1988, l'esborrany del qual ha sigut crucial per a la col·laboració internacional sobre el Projecte del Genoma Humà.
Aquest esbós quedaria incomplet sense reconéixer una altra gran mostra de generositat del professor Dausset, com de la seua encantadora muller Rosa Mayoral, la donació al Museu de les Ciències Príncep Felip del seu llegat científic que inclou no sols diplomes com el del premi Nobel i la medalla corresponent, sinó també gran riquesa de documents com ara el seu curriculum vitae , especialment el seu quadern de laboratori de trasplantaments i 8 gràfiques originals dels seus experiments amb el HLA i totes les seues publicacions científiques que serviran per als estudiosos de la història de la medicina.
És fill adoptiu de València conjuntament amb la seua muller, apadrinats per l'alcaldessa, Rita Barberá, igual que ho va ser el professor Severo Ochoa i, així, és una gran satisfacció que els llegats científics d'aquests grans homes estiguen junts al Museu Príncep Felip.
La seua gran preocupació per la ciència i per l'ètica, el va dur fa anys a fundar MURS o Moviment Universal de Responsabilitat Científica.
Finalment, amb motiu d'aquestes activitats del professor Dausset, i especialment de les reunions del Comité de Coordinació Científica de la UNESCO per al Projecte Genoma Humà, així com la seua inestimable ajuda durant molts anys, com a jurat dels premis Rei Jaume I, he tingut l'ocasió de veure'l bastant sovint, però no tant com desitjaria. En resum, ha sigut i és un privilegi que tant el professor Dausset com la seua muller em distingisquen amb la seua amistat.
