•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV), pertanyents al Grup de Bioinformàtica i Genòmica i al grup de Millora Genètica de Cucurbitàcies de l'Institut de Conservació i Millora de l'Agrodiversitat Valenciana (COMAV), ha aconseguit seqüenciar per primera vegada el genoma del carabassí.

En l'estudi, han col·laborat també dues institucions nord-americanes (el Virginia Polytechnic Institute and State University i el Boyce Thompson Institute for Plant Research) i dos grups espanyols (el Departament de Biologia i Geologia de la UAL i el centre de La Mojonera de l'IFAPA).

Fruit de 10 anys de recerca del COMAV

La seqüenciació del genoma del carabassí és el fruit de més de 10 anys de recerca de l'equip del COMAV-UPV. La responsable del seu Grup de Millora Genètica de Cucurbitàcies, Belén Picó, afirma que "tot aquest treball ho comencem amb estudis sobre el cultiu i la millora del carabassí, seguits de la seqüenciació dels primers transcriptomes -col·leccions de gens que s'expressen en el cultiu-, la construcció dels primers mapes genètics i la identificació de regions que contenen gens que controlen característiques d'interès".

Les activitats del grup en genòmica de carabassí es van iniciar en el marc de dos projectes de recerca finançats per l'Institut Nacional de Recerca i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA) i han culminat ara amb la seqüenciació del genoma d'aquesta hortalissa, publicat en la prestigiosa revista Plant Biotechnology Journal.

Noves varietats amb millors propietats

El treball desenvolupat pels investigadors espanyols constitueix una eina d'enorme utilitat que accelerarà el desenvolupament de noves varietats de carabassí, amb millors propietats i més resistents a plagues i malalties, així com a condicions climàtiques adverses com la sequera o les temperatures extremes.

Joaquín Cañizares, responsable del Grup de Bioinformàtica i Genòmica del COMAV-UPV, explica que "conèixer el genoma ajudarà a la millora d'aquesta hortalissa. Aquesta eina ja està facilitant la identificació dels gens directament implicats, no solament en resistència a patògens, sinó en altres caràcters d'interès, com l'estrès, les característiques organolèptiques, etc. A més, permet comparar el genoma d'aquesta espècie amb els ja seqüenciats d'altres relacionades, com el meló, el cogombre, el meló d'Alger i altres carabasses (de gran importància com portaempelts), la qual cosa facilitarà el transvase de coneixement entre aquests cultius de gran importància econòmica".

Lluita contra el principal enemic del carabassí: el virus ToLCNDV

De fet, la seqüenciació del genoma del carabassí ha permès donar un pas "essencial" per a lluitar contra un dels principals enemics del cultiu d'aquesta hortalissa en l'actualitat: el virus de la fulla arrissada de la tomaca de Nova Delhi (ToLCNDV).

Aquest virus, transmès per la mosca blanca del tabac, es va detectar per primera vegada a Espanya en 2012, en cultius de Múrcia i Almeria. Ràpidament es va estendre per la resta d'Espanya, afectant especialment en la conca mediterrània al cultiu de carabassí, en el qual provoca que les fulles joves s'arrissen i aculleren, podent arribar a detenir el creixement de la planta i a causar deformació dels fruits.

El grup del COMAV de la UPV treballa en la millora del carabassí per a resistir a aquest patogen, en el marc d'un projecte finançat també per l'INIA, com explica Picó: "Disposar d'una eina com és el genoma permet anar més ràpid en la identificació dels gens responsables de la resistència a aquesta virosi. Hem localitzat les regions del genoma que estan involucrades en la resistència a aquest patogen. Així, el nostre treball contribuirà al fet que en el mercat puga haver-hi, en breu, noves varietats resistents a aquest virus".

Informació disponible i varietats tradicionals

Des de l'inici del projecte, la informació generada ha estat disponible tant per a la comunitat científica com per a les empreses. De fet, les dades d'aquest genoma ja han sigut utilitzades per altres grups de recerca per a localitzar resistències a fongs, millorar la qualitat i el quallat del fruit, optimitzar el desenvolupament de la flor i fins i tot recuperar varietats tradicionals.

Actualment, Belen Picó coordina un nou projecte finançat per la convocatòria PROMETEO de la Generalitat Valenciana, destinat a grups de recerca d'excel·lència i que té com a objectiu desenvolupar noves varietats tradicionals de cucurbitàcies adequades per a la producció ecològica.

El cultiu del carabassí, en el top 10 hortícola a nivell mundial

El carabassí es troba entre els 10 cultius que lideren el mercat hortícola a nivell mundial. Especialment important en regions temperades i subtropicals, la seua producció es concentra principalment en els països econòmicament més desenvolupats, la qual cosa fa que el seu valor econòmic siga molt elevat. En la Unió Europea es dediquen al seu cultiu un total de 38.900 hectàrees. El principal país productor és Itàlia, seguit d'Espanya.

Encara que a Espanya la seua producció se situa per darrere d'altres hortalisses de fruit, com la tomaca o el pebrot, la seua producció, superfície conreada i valor econòmic no deixen d'augmentar, sent el principal exportador de la UE (60,16% del total), fonamentalment a França, Alemanya, Regne Unit i Paissos Baixos.

La producció nacional de carabassí es distribueix principalment en les comunitats autònomes d'Andalusia (83%), Murcia (4%) i Canàries (4%).