•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), en col·laboració amb el Global Crop Diversity Trust (Alemanya) i el Museu d'Història Natural de Londres (Regne Unit), ha impulsat una nova estratègia de millora genètica que té com a objectiu obtenir varietats hortícoles més resistents al canvi climàtic i de major qualitat, reduint al mateix temps l'ús d'aigua i nutrients.

Encunyat amb el terme d'introgressiòmic, el plantejament proposa la utilització massiva d'espècies silvestres emparentades amb els cultius per a ampliar la base genètica dels mateixos i poder, d'aquesta manera, desenvolupar una nova generació de varietats vegetals que permeta enfrontar-se als reptes del futur.

Jaime Prohens, director de l'Institut de Conservació i Millora de l'Agrodiversitat Valenciana de la UPV (COMAV), afirma que, "fins ara, amb algunes excepcions notables com el blat i la tomaca, el potencial de les espècies silvestres per a la millora dels cultius s'ha aprofitat poc en la millora genètica dels cultius".

Plantes amb les característiques típiques del cultiu i alguna propietat desitjable de l'espècie silvestre

Les espècies silvestres són genèticament molt més diverses que els cultius, i moltes d'elles creixen en zones desèrtiques, semidesèrtiques, o en ambients en els hi ha una presència d'estressos severs derivats de les condicions climatològiques del sòl (salinitat, baixa fertilitat).

A més, moltes espècies silvestres són tolerants o resistents a malalties que afecten als cultius, i unes altres tenen característiques d'interès per a la millora de la qualitat dels mateixos, com un major contingut en compostos bioactius.

En tot cas, l'ús d'espècies silvestres en la millora és complicat, ja que presenten moltes característiques desfavorables (baixa producció, presència de mecanismes de defensa físics, com a espines, o químics, com a substàncies amargues o tòxiques, etc.).

No obstant açò, mitjançant el desenvolupament i ús de línies d'introgressió, és possible obtenir plantes amb característiques típiques del cultiu, però que presenten alguna propietat desitjable de l'espècie silvestre. A més, les línies d'introgressió són una potent eina per a la dissecció genètica dels caràcters d'interès.

Major resiliència i adaptació al canvi climàtic

Referent a açò, Mariola Plazas, investigadora del CSIC en l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt UPV-CSIC, indica que "una de les principals aplicacions de la introgressiòmica és el desenvolupament de varietats amb una major resiliència i adaptades a canvi climàtic".

"Les varietats amb introgressions d'espècies silvestres", prossegueix Plazas, "poden contribuir de forma molt eficaç a superar el repte d'aconseguir augmentar la producció i qualitat dels cultius en un escenari de canvi climàtic i, al mateix temps, amb un model d'agricultura més sostenible, amb una major eficiència en l'ús de l'aigua i nutrients".

Sobre la introgressiòmica

La introgressiòmica segueix una sèrie de passos, que inclouen la identificació d'espècies silvestres amb característiques desitjables en la millora (per exemple, tolerància a sequera o salinitat, o la resistència a malalties) i la hibridació mitjançant creuaments amb els cultius utilitzant, quan és necessari, tècniques especials com el rescat d'embrions inmadurs.

Així mateix, aquesta estratègia de millora genètica inclou també la restauració de la fertilitat dels híbrids (quan aquests siguen estèrils, mitjançant tècniques de manipulació del nombre de cromosomes), el creuament d'aquests híbrids i les seues generacions diverses vegades cap a l'espècie conreada amb selecció assistida per marcadors moleculars i, finalment, el desenvolupament de multitud de línies que presenten el fons genètic del cultiu (genoma de l'espècie conreada), amb un xicotet fragment (introgressió, d'ací el nom de la proposta) de l'espècie silvestre.

El treball, publicat en la revista Euphytica, s'ha realitzat en el marc de la iniciativa "Adaptació de l'agricultura al canvi climàtic: recol·lecció, protecció i preparació d'espècies silvestres relacionades amb els cultius", finançada pel govern de Noruega i administrada per Global Crop Diversity Trust juntament amb el Millenium Seed Bank.