•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV), el Norwegian Centre for E-Health Research de Noruega i l'Open University de Regne Unit ha desenvolupat una nova tècnica d'intel·ligència artificial que mapeja la informació dels sistemes de salut, fent accessibles a tots els professionals mèdics els sistemes d'ajuda a la decisió clínica, independentment d'on hagen sigut desenvolupats i baix quina tecnologia o estàndard.

Aquesta metodologia que, en certa manera, permet generar biblioteques nacionals de sistemes d'ajuda a la decisió clínica, pretén pal·liar el dèficit existent en l'actualitat quant a usos compartits d'aquesta informació, necessària perquè els professionals sanitaris tinguen accés a l'última evidència científica en el moment precís, podent triar així la millor opció en el tractament d'un pacient.

En l'actualitat, el cost de l'engegada d'aquests sistemes és extremadament alt, per la qual cosa és necessari que siguen compartits per a fer assequible la seua adopció a gran escala. No obstant açò, la diversitat de les tecnologies i estàndards utilitzats avui dia ho impedeixen, dificultant la labor d'organitzacions, hospitals i altres centres sanitaris de diferents sistemes de salut dins d'un mateix país.

Basada en acords entre experts

Segons explica Luis Marco, investigador del Norwegian Centre for E-health Research i col·laborador del grup SABIEN-ÍTACA de la UPV, aquesta tècnica permet accedir a la guia clínica computerizada "que, al final, és un acord d'experts sobre la millor forma de tractar una determinada patologia. Açò significa accedir a la millor evidència disponible i prendre decisions a partir de la mateixa".

El sistema d'història clínica electrònica, en detectar un estat d'un pacient amb una patologia concreta, es connecta al sistema d'ajuda a la decisió i determina quina és la millor forma de procedir segons la guia. Es tracta de realitzar una recomanació al clínic que, en última instància, és qui decideix, en funció del seu criteri, seguir el consell o no.

La tècnica està basada en l'aplicació de serveis web semàntics que utilitzen intel·ligència artificial perquè les màquines puguen localitzar i accedir als sistemes d'ajuda. "Per posar un exemple", afig Marque, "si un metge té un pacient amb una patologia cardíaca, com ajudaria aquesta tècnica? Si la guia clínica per a tractar la fibril·lació atrial s'ha desenvolupat, per exemple, en l'Hospital La Fe, permetria a un altre centre connectar-se a aqueixa guia electrònica, de manera que els seus clínics puguen usar-la en el tractament dels seus pacients".

Com interactuen els diferents sistemes?

Suposant que es troben en la mateixa xarxa de salut, la tècnica desenvolupada defineix amb lògica matemàtica aspectes com la funcionalitat del sistema, els seus desenvolupadors, l'organització on està allotjat, els criteris d'ús, la literatura en la qual està basat o els missatges que accepta per a generar una recomanació.

Amb tot açò és possible determinar si el sistema és susceptible de ser usat en un determinat escenari i, la qual cosa és més important, entendre la seua resposta sense ambigüitat. Aquest treball ha sigut seleccionat com el millor estudi sobre Sistemes d'Ajuda a la Decisió Clínica per a l'Anuari de la International Medical Informatics Association.