•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d'investigadors pertanyents al Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC n'és la sigla en anglès) de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha ideat uns dispositius nous els components dels quals poden comunicar-se entre si mitjançant tecnologia sense fil. Es facilita així la fabricació de xips que, al seu torn, podrien realitzar operacions més complexes.

El seu treball, que ha sigut publicat en la revista Nature Light: Science and Applications, podria suposar un canvi de paradigma en el disseny de xips, dotant-los de major versatilitat i fent-los dinàmicament reconfigurables. La recerca, a més, té també importants aplicacions per al sector biomèdic.

Un estudi pioner a nivell internacional

L'estudi realitzat per l'NTC de la UPV és el primer, a nivell internacional, a demostrar el concepte wireless on xip. Actualment, tant en els xips electrònics com en els fotònics, les comunicacions entre les diferents parts es duen a terme de forma guiada mitjançant pistes metàl·liques (en el cas dels electrònics) o guies d'ones per les quals viatja la llum (en els fotònics).

No obstant això, com explica Javier Martí, director de l'NTC de la UPV, "amb aquest nou disseny, qualsevol part del xip es pot intercomunicar mitjançant una sèrie de nanoantenes dielèctriques. El nostre treball aporta un nou concepte d'interconnexió més universal i amplia la versatilitat dels xips".

Un dels principals avantatges d'aquest canvi de paradigma és la capacitat de reconfiguració del xip. Avui dia, a l'hora de dissenyar-los, s'estableix una xarxa d'interconnexions concreta per a complir una funció determinada, cosa que dificulta la reconfiguració.

Davant d'això, de la mateixa manera que ocorre amb els sistemes de connexió per ràdio, com les xarxes wifi, "el fet que la interconnexió siga sense fil permet que es puga reconfigurar més fàcilment i que el xip puga ser utilitzat per a múltiples aplicacions", afig Martí.

Usos biomèdics i agroalimentaris

Així mateix, l'ús de les citades nanoantenes obri la porta a la realització de xips capaços d'analitzar mostres de diferent naturalesa sense necessitat d'estar en contacte amb aquestes i que, a més, es poden reutilitzar.

De fet, una de les possibles aplicacions del treball d'aquests investigadors de la UPV se centra en l'àmbit biomèdic, en el desenvolupament de nous sensors d'anàlisi mèdica i de dispositius com els citòmetres, utilitzats per a la classificació cel·lular.

"En aquest cas", indica Carlos García Meca, investigador de l'NTC de la UPV, "es facilitaria la detecció de malalties, i es reduiria en diversos ordres de magnitud el cost i la grandària dels equips actuals. Posant una simple mostra de plasma en el dispositiu, permetria distingir aquelles cèl·lules que estan afectades per una patologia concreta de les que no ho estan. A més, possibilitaria la realització de múltiples anàlisis simultànies i el processament de dades en un únic xip. En certa manera, seria com tenir un laboratori d'anàlisi en la butxaca".

Un altre dels participants en la recerca, Sergio Lechago, conclou afegint que, "de la mateixa manera, aquest tipus de dispositius basats en citometria nanointegrada o altres tècniques similars, permetrien detectar i mesurar la concentració d'agents contaminants, com per exemple bacteris, la qual cosa té aplicacions directes per a l'anàlisi biomèdica o agroalimentària".