•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Reduir l'enorme dependència de les fonts fòssils i els problemes associats al canvi climàtic per l'excessiva emissió de CO2a l'atmosfera són dos dels principals reptes als quals s'enfronta la ciència actual.

Per a respondre a aquests, un equip d'investigadors de l'Institut de Tecnologia Química (ITQ), centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), proposa reciclar el diòxid de carboni i transformar-lo, en últim terme, en gasolina, plàstics i altres productes d'interès per a la nostra societat. El projecte es durà a terme durant els pròxims tres anys, gràcies al finançament de la Fundació Ramón Areces.

Transformació en metanol com a plataforma per a l'obtenció d'altres productes

Manuel Moliner, científic titular del CSIC a l'ITQ i investigador principal del projecte, afirma que el seu objectiu "és revaloritzar un subproducte com ho és el CO2, i per això ens centrarem a intentar transformar-lo de la manera més eficient possible en metanol, com a plataforma per a poder obtenir hidrocarburs sintètics i altres productes químics d'alt valor, com ara olefines lleugeres".

"D'aquesta manera", afig, "podríem reduir l'excessiva dependència actual de les fonts no renovables i contribuir també a disminuir l'impacte mediambiental del carboni, que incideix, entre altres coses, en el canvi climàtic".

Nous materials de naturalesa zeolítica per a la captura i separació del diòxid de carboni

Els investigadors i investigadores de l'ITQ treballaran amb nous materials eficients de naturalesa zeolítica, que permeten de manera eficaç la captura i separació del diòxid de carboni. Al seu torn, en el marc del projecte, es desenvoluparan nous catalitzadors heterogenis multifuncionals per a la transformació del diòxid de carboni en els productes finals desitjats, ja siguen hidrocarburs o precursors de plàstics, entre altres.

La principal novetat del projecte resideix en el disseny de materials altament estructurats, que permeten posicionar de manera preferent els centres actius en espais confinats, de manera que milloren no sols l'activitat i la selectivitat dels processos químics, sinó també l'estabilitat d'aquests materials en les condicions severes de reacció requerides per dur a terme les transformacions.

Realitzar processos químics a pressió atmosfèrica, en l'horitzó a llarg termini

Segons destaca Moliner, aquest tipus de materials podria presentar una estabilitat major que molts dels catalitzadors industrials actuals: "Farem especial èmfasi a optimar el confinament químic dels catalitzadors, amb el doble fi, d'una banda, d'augmentar l'estabilitat enfront de la desactivació quan la reacció es duu a terme sota condicions severes, i d'una altra, de permetre dur a terme les reaccions de manera més eficient, com per exemple, en condicions de reacció molt més suaus. En aquest sentit, un objectiu a llarg termini seria el desenvolupament de catalitzadors que permeten realitzar aquests processos químics a pressió atmosfèrica".

La possibilitat d'optimar les condicions de reacció requerides en els processos químics involucrats en la transformació del CO2, així com la possibilitat de regenerar més fàcilment els catalitzadors dissenyats, tindrien un impacte immediat en la indústria química.

Juntament amb Moliner, també formaran part de l'equip implicat en el projecte les investigadores Susana Valencia i Cristina Martínez, i l'investigador Joaquín Martínez.