- -
UPV
 

Valoració d'ecosistemes forestals

Un equip d'investigadors de l'IEAMA-UPV desenvolupa un model hidroeconòmic per a optimitzar la gestió dels boscos i l'aigua

[ 06/02/2017 ]
Valoració d'ecosistemes forestals

Un equip d'investigadors de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i el Medi ambient de la Universitat Politècnica de València (IEAMA-UPV) ha desenvolupat un model hidroeconòmic d'optimització que permet establir quin tipus de gestió forestal és més adequat per als boscos.


El sistema, que combina les funcions productiva i hidrològica del bosc, intenta valorar la connexió del bosc i el cicle hidrològic des dels punts de vista ambiental i econòmic.


Els ecosistemes forestals, clau en el cicle hidrològic


Aquesta nova metodologia, publicada en la revista científica Water Resources Research, parteix de la premissa que els ecosistemes forestals tenen un paper determinant en el cicle hidrològic, i l'aigua és fonamental en les regions semiàrides. No obstant això, aquesta contribució no sol ser quantificada ni valorada explícitament.


Cobrir aquesta llacuna és l'objectiu d'aquest estudi, integrat en el projecte Hydrosil-Silwamed del Ministeri d'Economia i Competitivitat sota el lideratge de l'investigador Antonio del Campo.


L'objectiu: determinar la rendibilitat de la gestió forestal més enllà de la producció de biomassa


Així, la recerca pretén determinar la rendibilitat que aporta la gestió forestal als boscos, més enllà de la producció de biomassa. De fet, per a Alberto García Prats, investigador del grup ReForest de l'IEAMA-UPV i coautor de l'article, els principals problemes de l'arbrat mediterrani són la baixa productivitat que té i l'escassa valorització dels productes que en deriven.


"Anteriorment", assenyala, "hi havia un aprofitament per part de la població rural mitjançant activitats com l'obtenció de llenya o la ramaderia, però aquestes s'han anat abandonant a poc a poc. Avui dia no es fa cap mena de gestió forestal, ja que ni l'administració ni els propietaris no hi veuen rendibilitat, per la qual cosa cal valorar altres serveis indispensables que presten els boscos."


Millora les aportacions d'aigua blava a la conca


Els investigadors de l'IEAMA-UPV han dissenyat un model de gestió que determina quin tipus d'intervenció forestal s'ha de dur a terme per a augmentar la quantitat d'aigua que es recarrega en l'aqüífer.


Aquests assajos experimentals, desenvolupats en parcel·les de la muntanya de La Hunde a Aiora i a la serra Calderona, han demostrat que la gestió forestal millora les aportacions d'aigua blava a la conca (la que queda disponible per al consum).


Viabilitat del sistema de pagament per serveis ambientals


Fins ara els assajos s'han fet a escala de parcel·la, per la qual cosa ara, com a repte per al futur, l'equip d'investigadors vol passar a escala de conca, de manera que els beneficiaris potencials de la gestió forestal siguen identificats perfectament.


Llavors podrà percebre's la viabilitat del sistema de pagament per serveis ambientals, en el qual els beneficiaris "podrien finançar i promoure operacions eficients d'ordenació forestal", indica García Prats.


Per això els autors de l'estudi defensen que cal passar d'una silvicultura basada en la producció de fusta a una silvicultura ecohidrològica "que valoritze els seus recursos i resulte atractiva a les persones interessades. Això, al mateix temps, permetria reduir tant el risc d'incendis forestals com els danys quan aquests es produeixen, i això és un altre servei ambiental que caldrà incloure en el futur en el model de gestió".


Solució al problema de la densificació als boscos mediterranis


El sistema suposa una solució a l'abandó de l'activitat forestal als boscos mediterranis, situació que comporta la generació de masses forestals molt denses vulnerables a grans incendis forestals, plagues i fenòmens atmosfèrics (sequeres intenses i freqüents) que empitjoren la qualitat ecològica d'aquests boscos.


Així mateix, a nivell hidrològic, l'alta densificació provoca que les petites precipitacions siguen interceptades pel dosser de la vegetació, i s'evaporen sense ni tan sols arribar al sòl. A més, l'aigua de pluges mitjanes que sí que aconsegueix arribar-hi, tampoc no arriba al subsòl, ja que és absorbida per l'excés de vegetació (efecte esponja).


Notícies destacades


Projectes REMDE i DEBIO Projectes REMDE i DEBIO
La UPV demostra la usabilitat dels humans virtuals en el seu camí cap al reconeixement automàtic de símptomes depressius
"L'exili del 39 en el còmic. Vinyetes a la frontera" "L'exili del 39 en el còmic. Vinyetes a la frontera"
Obres gràfiques de creadors com Paco Roca, Manel Granell, Jordi Peidro o Ana Penyas, es converteixen en poderoses eines per a la transmissió de silenciades històries d'exili
La UPV desenvolupa un geoportal per a la prevenció de violència de gènere en els espais públics urbans La UPV desenvolupa un geoportal per a la prevenció de violència de gènere en els espais públics urbans
Segons l'ONU, l'assetjament sexual en els espais públics és un problema quotidià al qual s'enfronten dones i xiquetes en tots els països del món
Nova edició del CHALLENGE STEAM en la UPV Nova edició del CHALLENGE STEAM en la UPV
La iniciativa pretén acostar a l'alumnat infantil i juvenil a l'apassionant món de la programació, la robòtica, la impressió 3D, etc.
Un any de rècord Un any de rècord
La UPV va ingressar 116 milions d'euros en 2023 gràcies a la seua activitat en I+D+I, la xifra més alta de la seua història
El Santuario i Torrecilla El Santuario i Torrecilla
La UPV porta l'electricitat a dos llogarets d'Hondures construint plantes solars fotovoltaiques i capacitant a la població local



EMAS upv