•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d'investigadors de l'Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia de la Universitat Politècnica de València (iTEAM-UPV) i el Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular de la UPV ha creat una sèrie de models sintètics o fantomes (phantoms) que simulen les propietats electromagnètiques de diferents teixits i òrgans humans, com la permitivitat relativa complexa, la constant dielèctrica i el factor de pèrdues o conductivitat.

Aquests models resulten d'especial interès per al desenvolupament de noves tecnologies d'exploració mèdica i, en general, per a la verificació de dispositius de comunicació mòbil 5G.

Resposta al creixent interès per dispositius implantats en l'organisme per facilitar el diagnòstic mèdic

El treball dels investigadors de la UPV respon al creixent interès, durant els últims anys, per l'ús de nous dispositius de telecomunicacions que, implantats en l'organisme, faciliten el diagnòstic clínic.

Aquests equips poden estar integrats en càpsules d'administració oral, com a sensors o sistemes de monitoratge mèdics, per a registrar informació biològica de l'interior de l'organisme i transmetre-la posteriorment a l'exterior.

Permetria reduir l'experimentació animal o humana prèvia a la comercialització de les noves tecnologies

Segons expliquen els investigadors, aquests dispositius es comuniquen sense fil, enviant ones electromagnètiques a través del cos, que es comporta com un mitjà de transmissió. No obstant això, per a la creació i verificació prèvies a la seua comercialització, és necessària l'experimentació animal i en humans.

És en aquest punt on adquireixen rellevància els models i la metodologia desenvolupats pels investigadors de la UPV, i patentats per la mateixa universitat, atès que permetrien reduir l'experimentació animal o humana.

Narcís Cardona, investigador de l'iTEAM de la UPV, assenyala que "ajudarien a avaluar la transmissió d'ones electromagnètiques en la banda de freqüències UWB (ultra-wide band) -que comprèn de 3,1 a 10,6 GHz- i formaran part de les futures xarxes d'àrea personal, així com d'altres de banda més estreta, com la ISM".

Emula, des del punt de vista electromagnètic, òrgans com el fetge o el cor

El fantoma consisteix, bé en una mescla líquida, bé en un polímer entrecreuat (hidrogel) amb la forma i les dimensions d'interès -per emular un òrgan en particular a nivell electromagnètic- capaç d'albergar aquests líquids o mescles d'aquests al seu si.

Ana Vallés, investigadora del Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular de la UPV, conclou afirmant que, "amb la metodologia desenvolupada, es poden emular a la carta, des del punt de vista electromagnètic, òrgans com el fetge, el cor, el pàncrees, el còlon o el cartílag, per a alguns dels quals no hi ha avui dia fantomes en el mercat o proposats, ni tan sols a una freqüència concreta".

Notícia UPV TV
Descarrega arxiu