Un estudi en el qual han participat 62 xiquets de l'Escola d'Estiu de la Universitat Politècnica de València (UPV), realitzat per la mateixa UPV, juntament amb cinc institucions formatives i sanitàries més, assenyala que els videojocs actius col·laboratius, sempre regulats per un especialista, constitueixen un "gran aliat" per a promoure i mantenir l'interès per l'activitat física entre xiquets i joves.
En el desenvolupament de la recerca -els resultats de la qual han sigut recentment publicats per la revista Paediatrics and Child Health (pediatria i salut infantil)- han treballat al costat de la UPV investigadors i metges de la Universitat Jaume I, la Universitat CEU Cardenal Herrera, l'Hospital General Universitari de València, la Universitat de València i el CIBER Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició - Institut de Salut Carles III.
Anàlisi dels nivells de fatiga i motivació, més les influències en les respostes
Amb el Kinect Adventures com a joc base del projecte, els investigadors han analitzat la resposta dels xiquets, tant des del punt de vista psicològic com des del fisiològic, a tres tipus d'exercici: caminar sobre una plataforma de marxa, participar en un videojoc actiu col·laboratiu de forma individual i jugar amb un altre company.
Jaime Guixeres, investigador de LabLeni-i3B de la UPV, explica que l'objectiu "era comprovar l'adherència del xaval a l'exercici físic i conèixer quines eren les seues sensacions: quan es fatigava més, quan volia continuar jugant i què influïa en això".
Durant les proves, els investigadors van monitoritzar la freqüència cardíaca de cada xiquet, per a la qual cosa van emprar samarretes biomèdiques de l'empresa valenciana Nuubo. En la part psicològica, van avaluar el seu nivell de satisfacció/gaudi davant l'activitat física, el nivell d'alerta o activació (arousal) i la sensació d'esforç percebut, fent ús amb aquesta finalitat de les escales Feeling Scale, Arousal Scale i Eston-Parfitt.
El joc col·lectiu entre xiquets amb nivell similar fatiga menys i augmenta la motivació
L'estudi ha permès comprovar que, quan els xiquets juguen amb altres companys, sempre que el nivell entre ells siga similar, es produeixen dues conseqüències principals. D'una banda, augmenta l'afecte mutu i, d'una altra, la sensació d'esforç és molt menor. Per això, segons Juan Francisco Lisón, investigador de la Universitat CEU Cardenal Herrera, "el xiquet es fatiga menys i, en últim terme, vol continuar fent exercici, jugant".
Ausiàs Cebolla, investigador de la Universitat de València, reconeix que "és cert que hi ha aspectes de l'exercici a l'aire lliure que els videojocs mai podran aconseguir, però no ho és menys que poden arribar a ser una eina de suport molt eficaç per a lluitar contra el sedentarisme i aconseguir que els xiquets facen exercici físic, pràcticament, sense adonar-se'n".
Julio Álvarez, pediatre de la Unitat d'Obesitat i Risc Cardiovascular de l'Hospital General Universitari de València, afirma que aquest tipus de videojocs "constitueixen un complement a l'activitat física recomanada pels organismes internacionals".
L'OMS recomana un mínim d'una hora d'activitat física diària entre els 5 i els 17 anys
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), les persones entre 5 i 17 anys han de completar, com a mínim, 60 minuts diaris realitzant activitats físiques d'un nivell d'intensitat de moderat a vigorós.
L'activitat física diària ha de ser, majoritàriament, aeròbica. A més, convé incorporar, com a mínim tres vegades per setmana, activitats vigoroses que reforcen, en particular, els músculs i els ossos.
Notícies destacades