•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Repoblar zones cremades amb les procedències locals no és sempre la millor opció. Al contrari, cal revisar les actuals polítiques de reforestació, més encara en un escenari de canvi climàtic. Aquestes són dues de les conclusions d'un estudi desenvolupat per investigadors de la Universitat Politècnica de València i publicat en la revista Ecological Engineering.

El treball l'han liderat els investigadors Antonio del Campo, de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i del Medi Ambient, i José Miguel Mulet, de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (UPV-CSIC), i ha sigut el nucli de la tesi doctoral de Khaled Taibi. Hi ha participat també el Centre Nacional de Recursos Genètics Forestals d'Alaquàs (València), dependent del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

Restauració forestal semiàrida

Durant els darrers 6 anys, els investigadors han estat avaluant la resposta de diferents procedències o genotips de pi blanc, espècie clau en els programes de restauració forestal semiàrida. En conjunt, han estudiat fins a 12 procedències -cadascuna d'aquestes amb una tolerància al fred i la sequera diferenciada- en programes de restauració que s'han dut a terme en 3 zones de la geografia espanyola: la Hunde, a València -com a zona de control-; la Granja d'Escarp, a Lleida -zona seca-; i Tramacastiel, a Terol -zona freda.

L'estudi ha avaluat la resposta d'aquestes procedències en cadascun dels escenaris, i les conclusions són rellevants: en termes generals, les varietats de les zones més seques es comporten bé immediatament al nord. Per exemple, la procedència La Manxa ha funcionat molt bé a València, i les de València, a Lleida.

Pins més tolerants

"Llevant Interior i La Manxa són les procedències que millor resposta general tenen; i les del sud semblen perfectes per a la repoblació forestal en zones extremes, ja afectades pel canvi climàtic. Les llavors Bètica Septentrional i La Manxa s'adapten més a l'ambient sec, i la procedència Maestrat-Els Serrans resulta idònia per a entorns més frescos", apunta Antonio del Campo, investigador del IEAMA-UPV i professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural (ETSEAMN).

Aquests resultats ofereixen informació molt rellevant per a millorar els programes de reforestació, ja que avancen una primera idea de quines procedències seran més tolerants a les noves condicions meteorològiques derivades del canvi climàtic. "Allò que ara és vàlid per als ambients secs del sud-est serà -comença a ser- idoni per a la zona central de l'hàbitat de l'espècie (centre-est d'Espanya); es va produint una colonització progressiva de sud a nord", afig l'investigador de l'IBMCP i també professor de l'ETSEAMN José Miguel Mulet.

Millora del pi blanc

Dins d'aquesta línia, a l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (UPV-CSIC) es treballa avui en programes de millora del pi blanc a nivell molecular. Una vegada seleccionades les varietats, les fan créixer en laboratori, simulant condicions de sequera i fred. "En canalitzem la composició en proteïnes, aminoàcids i metabòlits, etc., per saber si una planta determinada produeix les molècules que li permetran resistir millor el fred o la sequera; en definitiva, per poder avançar quina varietat s'adaptaria millor a un entorn o altre", conclou Mulet.